Santa Eularieta
Oristà

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 2600 metres per pista forestal de la carretera B-432, punt quilomètric 1'300

    Coordenades:

    41.96451
    2.09397
    424923
    4646233
    Número de fitxa
    08151 - 89
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Regular
    Algunes parts dels murs de càrrega han estat cimentades.
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00046
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Santa Eularieta és una masia situada en un punt elevat al nord-est del serrat d'Aguilar, a l'est d'Olorins i al nord-oest de Vilaregut, al sector nord-oriental del terme municipal.
    Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i diverses estructures adossades a l'est i al sud. El volum principal, de planta baixa, primer pis i golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes de les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
    La façana principal, orientada al sud-oest, presenta una composició pràcticament simètrica amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La llinda del portal, de grans dimensions conté la inscripció: "REEDIFICAT PER CARLES COMA DE BORRASSES ANY JHS 1925". Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb maó.
    La façana nord-oest presenta cinc finestres disposades irregularment: una emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, una altra emmarcada amb maó a les golfes i tres de reformades.
    La façana nord-est presenta una estructura amb murs de maçoneria de pedra que sobresurt de la meitat esquerra. A la façana s'hi observen dues finestres a la planta baixa, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dues més al primer pis, una emmarcada amb maó i l'altra amb monòlits de pedra bisellada.
    La façana sud-oest té un pati davant, tancat per diverses estructures d'ús agropecuari, construïdes amb murs de maçoneria de pedra, un mur de pedra i la mateixa façana. Pròpiament a la façana s'hi observen cinc obertures, de la que destaca una emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una emmarcada amb brancals de pedra bisellada i llinda de maó a les golfes.

    A uns metres al sud de l'edifici hi ha una pallissa de dos nivells, reformada recentment, que conserva els pilars de carreus treballats. En un d'aquests carreus, prop de l'entrada, hi ha la inscripció: "FET PER CARLES COMA ANY 1918".

    Santa Eularieta -o Olarieta -, es troba documentada des del 1074 i deu la seva denominació a una capella dedicada a santa Eulàlia que es troba documentada des de l'any 1241 fins l'any 1686, quan en una visita pastoral del bisbe Pasqual, la trobà ja en estat de ruïna. L'edificació actual és una reconstrucció de principis del segle XX.

    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.