Sant Martí de Pedrencs depenia de Sant Cebrià de Cabanyes, quan aquesta era parròquia. Pedrencos o Villa Rara, apareix documentat l’any 1028 en la donació d’un alou que posseïa una tal Truitillis, a favor del seu fill Berenguer, els quals eren situats segons l’escriptura “in Vállense, in loco que nuncupatur Villa Rara, que alio nomen dicitur et apellatur Pedrencos”. Posteriorment, aquest alou passà a formar part dels béns del monestir de Sant Cugat, ja que torna a sortir la “dominicatura de Pedrencs” en les confirmacions de béns atorgades per Calixt II í pel rei Jaume I els anys 1120 i 1234, respectivament.
Segons referències trobades en el llibre de mossèn Salvador Pibernat, el dia 11 de novembre, diada de Sant Martí de Tours, es feia una processó que sortia de l'església de Cabanyes i anava a l'ermita de Sant Martí. Els masovers de Can Torres i els de Can Rovira eren els encarregats d'enramar les parets el dia de la festa i tenien cura de les claus, rellevant-se en els anys (Pérez, 1990).
L'any 1711, les autoritats eclesiàstiques manaren que la capella fos reconstruïda, ja que havia estat profanada en el transcurs de la Guerra de Successió. En un plànol de 1777, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, surt dibuixada la capella o ermita de Sant Martí (Sant Martinet) que sembla conservar encara la façana i la teulada, tot i que a l’explicació que acompanya el plànol es diu que estava en ruïnes o abandonada.
