Mas Llombart
Sant Fost de Campsentelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia reconvertida en restaurant. És el mas que dona nom a la urbanització i que abans del segle XV era coneguda com a "Casa de Campsentelles".
És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, que acaba amb un petit campanar de cadireta. S'hi ha afegit un cos porticat a la façana, cobert amb una terrassa plana amb barana de ferro. S'ha conservat un pou de secció circular enfront la façana i un gran plataner al costat.
Als anys 70 del segle XX, els propietaris van iniciar el procés d'urbanització de l'entorn.
La darrera reforma, de principis del segle XXI, també ha deixat el parament de la façana principal repicat, deixant la pedra vista, amb les obertures emmarcades amb maons i llindes acabades en arcs fistonejats.
Diu una llegenda que la campana que hi ha a la façana té un poder màgic des que hi habità "el Mallorquí", i que faria tornar boig aquell que s'atreveixi a treure-la del lloc (Pérez, 1990).
Història
La família Llombart està documentada a l'indret des del segle XV, tot i que el mas és d'època posterior. Hi ha documentació del segle XII d'una família que podria estar relacionada amb aquesta casa (PÉREZ GÓMEZ, Xavier i Ferran;1990). Fou propietat d'una branca de la família noble dels Sentmenat i que, mentre altres cases del terme reben la denominació de mansus, aquesta rep el qualificatiu reservat a les cases feudals de domus.
L'any 1447 el propietari era Bartomeu Mascaró, però ja estava relacionada amb els Llombart.
L'any 1551 la casa pertanyia a Francesc Llombart que pagava vuitanta sous, meitat per Sant Joan, meitat per Nadal. A la segona meitat del segle XVI n'era el propietari Joan Llombart, que com Joan Romagosa fou obrer de la parròquia de Sant Fost. És a dir, responsable del bon estat del temple i dels objectes de culte. Era un càrrec que posseïen els pagesos més importants. L'any 1607 mor i la llosa encara es conserva. És la que es troba en el parterre de l'antiga església de sant Fost, al costat del pilar dedicat al canonge doctor Joan Rifà.
L'any 1620 el seu fill, Joan Llombart, pagava a Montalegre un cens de quatre lliures, un sou i sis diners per la casa, divuit diners per lo delme menut i la dècima part de carnelatges.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1997). Sant Fost, els noms tradicionals. Recull onomàstic. Centre d'Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier (2004). El cadastre de Sant Fost de 1766. Dins Campsentelles, núm. 7, pp. 21-35.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2012). Les Masies (1); dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 7. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019).El patrimoni cultural; dins la col·lecció Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX, núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.
