Sant Genís de Pi
Sant Agustí de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Sant Genís de Pi es troba situada en una petita elevació prop del serrat de la Ventrulla i del nucli de l'Alou.
És una petita esglesiola d'una sola nau de planta rectangular i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra delimitats per cantonades diferenciades on s'hi obren diminutes finestres. La façana principal està orientada al sud i presenta una portalada amb brancals i llinda recta amb motllura de pedra picada on hi consta una inscripció i la data de 1742. A sobre hi ha un rosetó octogonal emmarcat amb dovelles de pedra picada. A la cantonera de la façana principal hi ha un campanar petit de planta quadrada en forma de torre amb finestres i coberta piramidal.
Davant de l'església hi ha un petit cementiri.
La inscripció de la llinda és la següent:
DIE 24 IPSA ABRIL DE 1742
Història
D'orígens antiquíssims situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès. Les primeres notícies de l'església es troben l'any 938 en el precepte que Lluís d'Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l'alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església. Així doncs, la parròquia de Sant Genis formava part d'un alou o domini del monestir de Ripoll que s'estenia des de l'Alou a Casa-ramona a Sora. Els homes de Pi gaudien d'autonomia i organització civil pròpia, sota la tutela d'un batlle que depenia del paborde de Palau, del monestir ripollès. Avançat el segle XVI es desféu aquesta organització, i part de la gent restà sotmesa a Sora i part a Sant Agustí. Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d'Osona, que el monestir de Ripoll creà en l'alou de Palau, el paborde de la qual era qui nomenava els rectors, prèvia presentació dels bisbes de Vic. El funcionament com a parròquia consta en les llistes parroquials anteriors a l'any 1154, però és a partir de 1878 que perdé aquestes funcions i es convertí en sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès perdent part del seu terme que fou agregat a la parròquia de Sora. De l'edifici antic, no sembla que en resti res, ja que probablement fou substituït totalment per l'actual temple construït el segle XVIII.
Bibliografia
AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984.
AADD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993.
MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1983
SOLDEVILA, F. Els 8 retaules de l'església de Sant Boi, Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi, Vic, 2000
