Sant Agustí
Sant Agustí de Lluçanès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Sant Agustí es troba situada en el nucli històric de Sant Agustí de Lluçanès a l'esplanada del pla de Martellaus, sota la Casanova del Francàs i prop de la masia del Grau.
L'edifici pre-romànic es va refer al segle XI i s'ha ampliat en diverses etapes en els segles XVI i XVIII tot annexionant capelles laterals que no respecten la forma romànica original. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i conserva el campanar originàriament d'espadanya modificat, que actualment mostra planta quadrada i teulat piramidal. Els murs que conserven parts semiarrebossades són de maçoneria de pedra i presenten reformes d'obra i ciment.
La façana principal està orientada a l'oest i mostra un portal de pedra treballada amb brancals de pedra i llinda que presenta un motiu escultural i la data de 1731. Sobre la portalada s'obre un petit rosetó emmarcat amb maons a plec de llibre. La façana nord presenta reformes d'obra i una petita finestra al nivell de terra d'arc de mig punt emmarcada amb pedra datada de 1716. Una construcció annexa destinada a l'habitatge envolta les façanes est i sud.
En el seu interior, una paret amb inclinació recorda l'arc de ferradura, en ella s'hi ha trobat una finestra i podria ser l'únic que ha quedat de la primera església preromànica. Al segle XI s'allargà l'església per la seva capçalera amb carreus ben treballats i perfectament alineats. A la nau central s'hi observa l'arrancada de la volta romànica, transformada en volta barroca, a principis del segle XVIII. També hi ha una capelleta amb pedra ben tallada i volta apuntada segurament de factura gòtica.
La fotografia 3 està extreta del llibre de F. Soldevila "Els 8 retaules de l'església de Sant Boi".
Història
Situada dins l'antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una sufragània de la parròquia i canònica de Santa Maria de Lluçà fins que aconseguí, vers el segle XIV, la categoria parroquial, que conserva encara a l'actualitat. Les primeres notícies es remunten a l'any 905, quan fou consagrada l'església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí "ipsa sufraganiola Sancti Agustini". En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i en canvi hi apareix la de Sant Genis de Pi, que serà posteriorment, una sufragània de Sant Agustí. Cal esperar la relació de les parròquies que tributaven la dècima de 1280 per trobar-la, i saber que ja tenia funcions parroquials. L'església fou refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un portal nou vers el 1731. Així doncs, de l'edifici antic no sembla que en resti res, si bé en podria quedar algun mur aprofitat en fer-hi les diverses reformes que han conformat el temple actual.
Bibliografia
AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984.
AADD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993.
MASRAMON, R. El lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990
MOLERA, J. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Sant Agustí de Lluçanès, 1983
