Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Per les característiques arquitectòniques hauria estat bastida cap a final del segle XII o
principis del XIII. Capella d'una sola nau amb absis semicircular diferenciat, orientada estoest
amb finestra de doble esqueixada. L'accés es produeix per la façana de ponent, a
través d'un portal adovellat de construcció moderna. Al costat nord es conserva una porta
adovellada tapiada construïda amb carreus de pedra sorrenca molt degradats. Aquest
portal correspondria a l'antic accés a l'ermita.
La façana principal disposa del portal d'accés, d'una obertura en forma de creu a la part
alta de la nau i un petit campanar, tots ells, de factura moderna.
L'interior de la nau té una volta de canó protegida amb coberta a dos vessants de teula
ceràmica tipus aràbiga. L'absis està construït amb carreus de pedra i coberta de teula
ceràmica. L'interior de la capella està arrebossat i pintat, llevat de l'absis, que mostra la
pedra vista. El paviment és d'enrajolat de punta de peces ceràmiques.
L'exterior de la capella està arrebossat amb morter de ciment, llevat de l'absis, que mostra
els carreus de pedra sorrenca tallats en forma rectangular.
L'espai situat davant de la façana principal està limitat per un muret baix de pedra,
configurant un àmbit d'accés a l'ermita.
Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
Història
La capella és d'origen medieval i segueix la construcció de l'estil romànic, a l'igual que les altres capelles més antigues del terme, com Sant Miquel o Sant Pere de les Botges. La capella de Sant Bernabé, igual que d'altres del terme, tenia establert un donat que treballava les terres que envoltaven l'ermita a canvi del pagament d'uns censos anuals als obrers de la parròquia. Ateses les seves característiques arquitectòniques, aquesta construcció es bastí cap al final del segle XII o principis del XIII. Els masos que l'envoltaven i que utilitzaven els seus serveis durant les èpoques medieval i moderna eren els de Sant Bernabé, Aguilera de la Costa, Ventallols de
la Costa, Llobetes, Cardona, Mercadal d'Aguilera i Gavarró. El pagament dels censos al
que estaven obligats els masos odenencs permet saber de l'existència, dins l'ermita, d'un
altar dedicat a santa Margarita.
La capella va ser reformada l'any 1953 per Joan Ferran i Cañellas. Avui malauradament el sostre de l'absis està enfondrat.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix.
JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona
JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (1992): "Sant Bernabé d'Aguilera", Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 443
MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena
MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994): "Col·leccionable Esglésies romàniques de l'Anoia", La Veu de l'Anoia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i La Veu de l'Anoia, Igualada
MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit]
