Sant Bernabé

Òdena

Segons Xavier Jorba, "el mas Sant Bernabé o Ferran de Sant Bernabé era propietat de
l'obreria de la parròquia de Sant Pere d'Òdena. Els ocupants eren quasi sempre donats,
els quals haurien de satisfer anualment uns censos a la parròquia i mantenir la capella
romànica de Sant Bernabé, situada al costat del mas.
Un document de l'any 1346 cita: LO TORRENT DEL CASTELL BERNABÉ. Això fa pensar
en l'existència d'una petita fortificació al costat de la capella, configurada probablement per
una torre de guaita que quedaria situada a la part alta del torrent, dominant a la vegada el
traçat de l'antiga via de comunicació que circulava al seu redós.
L'any 1535 els administradors es queixaven que el mas no tenia ni hereus ni ermitans, i
que la masia es trobava des de feia molt temps derruïda i deshabitada. L'any 1570 el mas
fou establert a Marc Roca, fadrí del mas Barrufet. Aquest nou establert reconstruirà el mas,
el qual l'any 1586 estava envoltat per un clos i ja disposava d'una bassa. En aquesta
època l'habitatge corresponia a una edificació petita coberta a dues vessants amb entrada,
establia i celler a planta baixa, una sala, cuina i dues cambres a la planta primera i unes
golfes amb els casals del cereals".
Segons aquest autor, "a partir dels anys 20 del segle XVII entraran al mas els Mercader, els quals es mantindran fins l'any 1781, moment en què es va vendre el domini útil del mas a la
família Guarro, paperers de La Pobla de Claramunt. A mitjan segle XIX, Jaume Guarro i
Serra establirà perpètuament en emfiteusi diversos terrenys de l'heretat del mas Sant
Bernabé, entre els quals es troba l'establert a Pau Jorba i Serra l'any 1842, donant lloc al
conjunt de Can Pau Jorbet".