La primera notícies històrica data del 1101 quan formava part de la demarcació de Sau al voltant del Castell de Cornei o Cornell. La seva construcció cal situar-la en el moment de màxim apogeu de l'art romànic, coincidint amb el procés de feudalització i parroquialització del territori.
Als fogatges de 1553 diuen que hi a la parròquia hi vivien 9 famílies, 1 capellà i 8 laics. Dels noms citats encara en resten les actuals cases de El Crous de Sant Andreu, el Vilar, Torrents, Fogueres i Bancells.
Al segle XVII fou reformada i ampliada, en concret el 1624 es té constància que es construí el portal principal.
El 1687 el Bisbe de Vic, Antoni Pasqual realitzà una visita pastoral fet que ens permet saber que la propietat l'ostentava el Marquès d'Aitona, hi la parròquia disposava de 12 cases entre les que cita com a Benefici la Capella de Vallclara.
Al 1724 es té constància que el rector n'era Mateu Codina i que hi vivia l'Hilaria Rovira.
El 1776 es construí la torre del campanar.
Al 1782 hi havia 14 cases i 148 persones.
Al nomenclàtor de 1860 descriu l'església parroquial situada a 9 km de l'ajuntament.