Segons el paleontòleg Lluís Rius (2014), el torrent de la Rierussa es caracteritza per ser el cabal d'aigua més regular dins del terme municipal de Gelida. Històricament, nombrosos propietaris agrícoles en depenen, fins al punt d'haver estat font històrica de discussions. Conflictes que van culminar amb la segregació del poble de Sant Llorenç d'Hortons de Gelida l'any 1828. Aquesta decisió va ser impulsada per la voluntat dels agricultors de Sant Llorenç d'Hortons de gestionar directament els seus recursos hídrics.
El recorregut del torrent per la masia de Can Raimundet, situat a la llera esquerra, serveix com a exemple d'aprofitament dels recursos geològics del torrent. L'antiga pedrera de can Raimundet fou explotada per subministrar material a l'obra romana del pont del Diable, com indiquen les tècniques d'extracció visibles al capdavant de la pedrera i la seva composició mineralògica característica.
La proximitat a l'antiga via romana justificava l'existència de pedreres per a la construcció de grans infraestructures viàries com les dels termes de Castellbisbal i Martorell. Aquesta roca endurida, procedent d'antics dipòsits marins, és responsable de diversos salts d'aigua dispersos per la plana del paisatge. El torrent de la Rierussa, sota la mateixa masia de can Raimundet i en el bosc de la Ferreria, hi trobem un salt d'aigua adornat amb falzia de pou i caracteritzat per una bassa al fons, que constitueix un dels pocs racons salvatges que permeten un refugi de biodiversitat, proporcionant un hàbitat protector per a mamífers com teixons i senglars.
El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana.
