Sales de Ferreres
Olvan
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La masia de Ferreres conserva dos espais singulars: la sala i la galeria de migdia. Ambdós espais conserven l'estructura original i bona part del mobiliari. - La sala, situada sobre la gran porta d'arc de mig punt que constituïa la porta d'entrada original de la masia, ocupa tota l'amplada de la masia (S/N) i s'il·lumina a partir d'un gran finestral que dóna a la façana de migdia. Decoren la sala una gran taula central i diferents peces de mobiliari tals com calaixeres, caixes de núvia i canteranos, i rentamans. - La sala de la galeria, perpendicular a la sala principal, ocupa tota l'amplada de la galeria. És il·luminada per la gran eixida de tres arcs de mig punt, tancats per grans portalades i finestrals de fusta i vidre. De la mateixa manera que la sala principal, té una interessant sanefa amb pintures de paisatges vuitcentistes. Ambdues estances conserven els terra original, amb cairons de 20x20 cm. i les bigues travesseres del sostre.
La masia conserva un important conjunt de mobles del segle XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp.
Autoria de les imatges: Imatge 2: Ramon Viladés (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà); imatges 1, 3, 4 i 5: Sara Simon, 2021.
Història
Torrentpregon, antic nom de la masia de Ferreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Arnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del segle XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimentar, al llarg del segle XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar forces masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.
Bibliografia
CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85. BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135. Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà
