Ferreres Olvan

Berguedà
Ferreres
Des de la C-1411, entre Gironella i cal Rosal, trencall mà dreta camí que porta a Ferreres
08144-141
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
Modern
Renaixement
Barroc
Contemporani
XIV-XVIII
Bo
Inexistent
IPA nº 3472
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 004A00006
Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.

Masia de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. L'actual edifici és una construcció fruit de diferents etapes. Pel sector de tramuntana de la masia es conserven restes del mas medieval, amb una paret de tapia i pedra i també un cos d'edifici amb dues arcades d'arc de mig punt de pedra picada, en la qual està, en part, retallada sobre la roca natural, aprofitant el desnivell del terreny. Ampliant i aprofitant aquest primer cos medieval es construí una masia de tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes; el cos central és cobert amb volta de canó que, a la planta baixa, forma un vestíbul i que, al primer pis, és ocupada per tota la sala de la masia; a banda i banda d'aquest cos central, a la planta baixa hi havia estables i graners i al primer pis les habitacions i alcoves de la masia. La porta d'accés a la masia és formada per una gran obertura feta amb grans dovelles de pedra sorrenca que corresponen a una obra de finals de l'època medieval. Altres portes d'accés, corresponents a l'ampliació dels segles moderns, són també d'arc de mig punt i adovellades, i coincideixen amb les obertures del primers pis, i que formen una eixida d'arcs de mig punt envidriada, i les de les golfes, formades per arcs rebaixats. La resta d'obertures de la masia, balcons i finestres, tenen llindes de pedra.

La masia conserva un importanat conjunt de mobles del s. XVIII i XIX; l'abundós arxiu familiar està format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp.
Fotografies: nº 789 de Ramon Viladés (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà, i 788 de Rosa Serra)

Torrentpregon, antic nom de la masia de Farreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Atrnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimmentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar forces masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.

CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85.
BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135.
Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà