Sales de Ferreres Olvan

Berguedà
Ferreres
Des de la C-1411, entre Gironella i cal Rosal, trencall mà dreta camí que porta a Ferreres
08144-142
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
XVIII
Bo
Física
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. cad.: 004A00006
Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.

La masia de Ferreres conserva dos espais singulars: la sala i la galeria de migdia. Ambdós espais conserven l'estructura original i bona part del mobiliari.
- La sala, situada sobre la gran porta d'arc de mig punt que constituïa la porta d'entrada original de la masia, ocupa tota l'amplada de la masia (S/N) i s'il·lumina a partir d'un gran finestral que dona a la façana de migdia. Decoren la sala una gran taula central i diferents peces de mobiliari tals com calaixeres, caixes de núvia i canteranos, i rentamans.
- La sala de la galeria, perpendicular a la sala principal, ocupa tota l'amplada de la galeria. És il·luminada per la gran eixida de tres arcs de mig punt, tancats per un envidriat de grans portalades i finestrals de fusta i vidre. Com la sala principal té una interessant senefa amb pintures de paisatges vuitcentistes. Ambdues estances conserven els terra original, amb cairons de 20X20 i les bigues travesseres del sostre.

La masia conserva un important conjunt de mobles del s. XVIII i XIX, l'arxiu familiar, format per pergamins i documents en paper, i la biblioteca, a més d'una col·lecció d'eines del camp.
Fotografies: Ramon Viladés (Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà)

Torrentpregon, antic nom de la masia de Farreres, està documentat des de l'any 1127, quan Berenguer Atrnal de Torrentpregon signava com a testimoni en una cerimònia entre Guillem de Portella i Pere Berenguer, bisbe d'Urgell. L'any 1348 la masia figura en el capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella i des del s. XIV s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família. La masia va experimmentar, al llarg del s. XVII i XVIII un extraordinari creixement fruit d'una política matrimonial molt acurada i d'una bona gestió del patrimoni que li van permetre ampliar les propietats i incorporar forces masies que passaren a ser masoveries de Ferreres.

CAMPS i ARBOIX, J.M.ª. (1973). Barcelona, Ed. Destino, p.84-85.
BARGALLÓ, E. (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya, Barcelona, Ed. De Vecchi, SA. P. 38-42.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. . Vol.5. El Berguedà. (1994), p.135.
Arxiu Àmbit de Recerques del Berguedà