Safareig de Casajoana
Rellinars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Safareig per fer la bugada de la casa situat a llevant del mas de Casajoana, just on s'inicia el camí que puja cap el Coll de la Morella i cap al torrent on hi ha la font que condueix encara avui dia l'aigua fins a la casa.
Es tracta d'una construcció de planta rectangular, tota ella feta amb pedra irregular i argamassa i impermeabilitzada. Està protegida per una coberta de teula àrab a un sol vessant amb carener horitzontal i ràfec de protecció compost per una filera de teules, bigam i llates de fusta. L'estructura que suporta el pes de la teulada consisteix en dos pilars que reposen damunt del safareig mateix i dos murs, de tancament perimetral orientats a tramuntana i llevant respectivament. En el mur de tramuntana hi ha un barriet de ferro amb passador que permet accedir a un passadís enrajolat, on hi ha la rentadora. Al bell mig de la paret també es pot veure una finestra de maó que va ser tapiada i reoberta per passar-hi modernament els tubs que deriven l'aigua de la font cap els abeuradors de les cavallerisses. La rentadora està arrebossada i a mà esquerra, arran de paret hi ha la pica amb un parell d'aixetes modernes que controlen el pas de l'aigua i la deriven segons necessitats cap a la bassa de regar construïda al costat mateix o bé cap els abeuradors.
L'aigua del safareig s'aprofitava en altres temps per regar els horts del costat.
Història
Coneguda també com a Casa Jussana, aquest mas documentat des del segle XV serà propietat de la família Desfar, que l'any 1596 estableix vincles per casament amb els Amat. Els Desfar se'ls troba vinculats a Rellinars des del 1353, quan el conseller del rei, el manresà Jaume Desfar, compra a Pere el Cerimoniós el castell de Vacarisses i les terres de Rellinars i Vacarisses per 4.000 sous. El cognom de Casajoana sembla que començaria a trobar-se en els documents a partir del segle XVII.
Jaume Desfar compra el mas i les terres a Marc Casajusana, com a dot per a la seva filla Joana que es casa amb Antoni Castellet (fill de Jaume Castellet i Francesca del mas Ferran de Monistrol).
Joan Desfar, senyor dels termes de Vacarisses i Rellinars confirma la donació a la pubilla en concepte d'alou. En l'inventari de béns sembla que està ben proveïda d'un parell de llits amb quatre parells de llençols de bri de cànem amb sengles borrasses i flassades. Una olla de coure, un bací de llautó, una paella, un parell de relles, un parell de càvecs, una aixada, dues destrals, una maça de ferro, un poal d'aram, un setrill d'estany, un martell i uns clemàstecs. Un mul dels dos que hi ha i que elegirà Joana. També s'hi efectuen reformes importants (segons consta en una factura de deu jornals de paleta i manobre que assumeix el pare de la Joana). Mentre que el nuvi afegeix un dot de 35 florins d'or que permet adquirir nou bocs i quaranta cabres.
Els segles XVIII i XIX, són els anys de bonança i esplendor de la vinya. El mas s'enriqueix, sobretot per la façana est i sud (esgrafiat, galeria, porxades) També té extensions d'olivera i elabora el seu propi oli en el trull de la propietat. Només cal veure les marjades i les barraques realitzades en pedra seca, fins que arriba la fil·loxera.
Hi ha un fet destacable relacionat amb el bandolerisme i Casajoana. El 12 de febrer de 1656, Ramon Casajoana, de Rellinars, armat amb pedrenyals, robà sis porcs a Valentí Illa, pagès de les Arenes de Sant Feliu del Racó.