Pou de Casajoana Rellinars

    Vallès Occidental
    Casajoana
    421

    Coordenades:

    41.64852
    1.92336
    410346
    4611313
    08179 - 354
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Popular
    Contemporani
    Modern
    XVIII-XX
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Productiu
    Privada
    08178A010000230000OT
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Pou d'aigua de Casajoana, situat a l'extrem sud-oest de la Boïga, a mà dreta, per sobre del camí, just abans d'arribar a la casa. Consisteix en un orifici vertical excavat a la roca, de forma cilíndrica amb el primer tram reforçat de pedra i argamassa. A l'exterior, la part visible consta d'una estructura cilíndrica amb coberta de falsa cúpula reforçada a l'exterior per una filera de maó pla al damunt del qual la mica de terra permet el creixement d'una fina capa d'herbassar. La boca, ha estat reforçada amb un arc de maó pla i una portella de fusta amb frontisses de ferro collades a la pedra i un furriac assegurat amb un cadenat. A ambdós costats hi ha dos pedrissos de pedra per posar el càntir o la galleda, i a mà esquerra una pica de pedra amb sobreeixidor situat a la part inferior lateral. Al costat esquerre del pou hi ha una altra obertura per on hi passava una mànega o broc, molt probablement no es tractés d'una font sinó d'una pica per fer la barreja del caldo bordelès. El pou s'alimenta per capil·laritat i de l'aigua d'escorrentia. Arran de camí està protegit per un mur de gairebé dos metres d'alçada.

    Coneguda també com a Casa Jussana, aquest mas documentat des del segle XV serà propietat de la família Desfar, que l'any 1596 estableix vincles per casament amb els Amat. Els Desfar se'ls troba vinculats a Rellinars des del 1353, quan el conseller del rei, el manresà Jaume Desfar, compra a Pere el Cerimoniós el castell de Vacarisses i les terres de Rellinars i Vacarisses per 4.000 sous. El cognom de Casajoana sembla que començaria a trobar-se en els documents a partir del segle XVII.
    Jaume Desfar compra el mas i les terres a Marc Casajusana, com a dot per a la seva filla Joana que es casa amb Antoni Castellet (fill de Jaume Castellet i Francesca del mas Ferran de Monistrol).
    Joan Desfar, senyor dels termes de Vacarisses i Rellinars confirma la donació a la pubilla en concepte d'alou. En l'inventari de béns sembla que està ben proveïda d'un parell de llits amb quatre parells de llençols de bri de cànem amb sengles borrasses i flassades. Una olla de coure, un bací de llautó, una paella, un parell de relles, un parell de càvecs, una aixada, dues destrals, una maça de ferro, un poal d'aram, un setrill d'estany, un martell i uns clemàstecs. Un mul dels dos que hi ha i que elegirà Joana. També s'hi efectuen reformes importants (segons consta en una factura de deu jornals de paleta i manobre que assumeix el pare de la Joana). Mentre que el nuvi afegeix un dot de 35 florins d'or que permet adquirir nou bocs i quaranta cabres.
    Els segles XVIII i XIX, són els anys de bonança i esplendor de la vinya. El mas s'enriqueix, sobretot per la façana est i sud (esgrafiat, galeria, porxades) També té extensions d'olivera i elabora el seu propi oli en el trull de la propietat. Només cal veure les marjades i les barraques realitzades en pedra seca, fins que arriba la fil·loxera.
    Hi ha un fet destacable relacionat amb el bandolerisme i Casajoana. El 12 de febrer de 1656, Ramon Casajoana, de Rellinars, armat amb pedrenyals, robà sis porcs a Valentí Illa, pagès de les Arenes de Sant Feliu del Racó.