Roure del camí del mas Ponç
Calldetenes

    Osona
    Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)
    Emplaçament
    Des Calldetenes cap a la C-25 al km. 3, cal agafar el camí a la dreta que duu al mas Ponç.

    Coordenades:

    41.91672
    2.29795
    441782
    4640768
    Número de fitxa
    08037 - 76
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries Aj.Calldetenes. Núm.5.16
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A09017
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Roure de grans proporcions ubicat a tocar del marge esquerre del camí del mas Ponç, just passat el mas. Es tracta d'un roure que pertany a la varietat de roure martinenc (Quercus humilis) , propi de la Plana de Vic. El nom genèric "Humilis" vol dir humil. Aquesta espècie pertany a la família de les fagàcies. El roure martinenc és originari d'Àsia Menor i la meitat sud d'Europa, i creix espontàniament des del nord de França fins a Creta. A la península ibèrica creix espontàniament a les zones relativament poc àrides de Catalunya, Aragó, País Basc i zones properes. Físicament, són arbres caducifolis de creixement lent, que poden arribar a viure 500 i 600 anys. Pot arribar als 12 metres d'alçada, que segurament és el cas del del camí del mas Ponç. La capçada té forma de cúpula densa. El tronc és sinuós. L'escorça vella és de color marró grisenc i està formada per petites escames rugoses. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa, i sovint persisteixen seques a l'arbre durant tot l'hivern. L'anvers de les fulles del roure són d'un verd lluent i sense pèls. El limbe de les fulles fa de 4 a 12 cm i presenta lòbuls profunds amb el marge dentat. A la tardor les fulles es tornen primer groguenques i finalment adquireixen un color marró vermellós. Les flors són unisexuals, petites i molt simples. En un mateix arbre hi ha flors dels dos sexes. Les femenines són piloses i de color verd grisenc, tenen 3-4 estils rosats i fan uns 3 mm de llarg, essent solitàries o trobant-se en grups poc nombrosos. La floració es produeix d'abril a maig. El fruit és una núcula que s'anomena gla. Les glans tenen una forma més o menys ovoide, són amargants i estan recobertes a la base per una mena de caputxó dur i escamós que s'anomena cúpula. La cúpula és més o menys pilosa. Les glans maduren d'octubre a novembre. El roure es propaga per llavors. Les glans són un bon aliment pel bestiar i l'escorça conté tanins útils per adobar pells. La seva fusta és dura, densa i molt resistent a l'aigua, d'aquí que s'hagi tractat d'un arbre molt apreciat per la fusteria i com a llenya, i s'hagin talat grans extensions. El roure martinenc resisteix el fred intens i l'aridesa de l'estiu.

    La presència d'aquest exemplar i de la propera roureda del mas Ponç i del proper bosc entre el Llió i l'Aymerich, fa pensar en l'existència d'una extensa àrea boscosa existent en aquest sector S-O del terme de Calldetenes, que hauria estat eliminada progressivament per l'aprofitament de la llenya, per la construcció i per l'ampliació contínua de camps de conreu. Arribats al segle XXI, la presència d'àrees de roure és testimonial, així com aquest exemplar, que ha estat conservat per la voluntat dels habitants del mas Ponç a causa del seu gran tamany.

    AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.