Rocaguinarda
Oristà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rocaguinarda és una masia situada sobre un cingle rocós, al límit d'un altiplà situat just a l'oest de la riera Gavarresa, prop dels cingles de Rocaguinarda, també anomenats cingle dels Tres Còdols. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de filades regulars de carreus mitjans, amb carreus treballats emmarcant les obertures, tot i que bona part d'aquestes no es conserven. La masia, de planta baixa, primer pis i golfes, té la façana sud-est situada just a sobre d'un cingle rocós. Originalment estava formada per dos volums, el principal tenia teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i el segon volum, adossat a l'oest tenia la teulada també de doble vessant però en el sentit contrari. Actualment no es conserva cap de les dues teulades i el volum adossat a l'oest està pràcticament enrunat del tot. La façana principal, orientada al nord-est, té un imponent portal d'arc de mig punt adovellat amb carreus treballats de grans dimensions, que es conserven tot i el gran esvoranc que parteix la façana just a sobre. També a la planta baixa hi ha una finestra d'obertura horitzontal emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra a cada costat del gran forat del mur de càrrega, la de l'esquerra emmarcada amb maó i la de la dreta amb pedra bisellada. A les golfes es conserva una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. De la façana nord-oest, i el volum adossat a l'oest del principal només se'n conserven parts dels murs de càrrega, molt enrunats i coberts de vegetació. De la façana sud-est, inaccessible ja que es troba situada sobre el cingle, se'n conserva trams del mur de càrrega, amb dos contraforts triangulars que arriben fins al nivell de primer pis. A l'interior de l'edifici es conserven parts dels murs de la distribució, amb algunes obertures.
A la casa hi nasqué el 18 de desembre de 1582 Perot Rocaguinarda, fill dels esposos Joan Rocaguinarda i Caterina, propietaris del mas Rocaguinarda, que es convertiria en un dels bandolers més coneguts al Principat de Catalunya a principis del segle XVII. La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal de Prats de Lluçanès.
Història
Roca Guinarda apareix documentada l'any 1439, quan els homes del terme del castell de Tornamira es reuniren, segons costum, a l'església de Sant Andreu d'Oristà i, atesa la seva facultat de poder presentar al reu una terna per al càrrec de batlle del terme, elegiren Bernat Rocaguinarda, de la parròquia d'Oristà, Joan Puig, de Sansalvador de Serradellops, i Pere de Comes, de Sant Feliu Sasserra. Torna a aparèixer un segle després, en el fogatge de 1553. Tot i així, l'edificació actual, molt malmesa, és probablement una edificació del segle XVII.
Bibliografia
AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.
