El bandoler Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà l'any 1582 i aviat es convertí en una insígnia del bandolerisme català per les seves accions arriscades, que li valgueren simpaties i antipaties a parts iguals. A causa de les seves accions temeràries es van anar creant narracions, a vegades inspirades en la realitat i altres vegades pura ficció, que han perdurat durant segles. Entre els nombrosos escrits que va generar la figura de Perot Rocaguinarda en destaquen especialment tres: el sonet titulat "A Roca Guinart" que va escriure el Rector de Vallfogona i l'aparició de la figura del Perot a la segona part del Quixot de Miguel de Cervantes, ambdues a principis del segle XVII, i un romanç inacabat escrit per Jacint Verdaguer a mitjans del segle XIX. Altres relats o llegendes sobre la figura de Perot Rocaguinarda es troben recollits en el llibre "Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers" de Xavier Roviró i Alemany. Són, entre d'altres: - La carrera dels Elois. - Les coves d'en Rocaguinarda. - Un llamp féu una cova nova per en Rocaguinarda. - Amagats a les cuines, una noia els va trair. - La mina de la Roca Guinarda al cingle
