Roca de Gallicant
Figaró-Montmany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita elevació de terreny a migdia de l'obaga de Ca l'Antic. Aquest turó es troba sobre els túnels de la C-17 coneguts com a túnels del Figaró, i s'accedeix al mateix des de la carretera de Gallicant a la Garriga, des d'un trencat a mà esquerra per una pista sense asfaltar. Actualment no resta visible cap estructura associada a la presència dels signes jurisdiccionals del municipi. Es tracta d'una zona boscosa que va quedar afectada pel foc en el decurs dels incendis de 1994 i que avui en dia està ocupada per matolls baixos i altres formacions vegetals constituïdes per mates i arbusts més aviat baixos, força esclarissats.
Història
La roca de Gallicant es documenta des del segle XII fins al segle XVI limitant el terme Montmany i Vallcàrquera amb el terme de la Garriga. Cal dir que la roca pròpiament dita formava part de Montmany, i en aquest punt s'hi trobaven els signes pertanyents a la jurisdicció imperant del terme. Situat en un lloc privilegiat i ben visible des de la via d'accés a la vall del Congost, des del nucli del Figaró i des dels punts elevats de l'entorn, va ser escollit per senyalitzar el poder laic amb la màxima representació dels signes de la jurisdicció reial o baronial a través del pal i les forques. Totes les comunitats humanes organitzades i les seves institucions adopten i han adoptat sempre diferents símbols i senyals com a elements representatius i identificatius, i els envolten d'expressions de respecte. L'escut i la bandera són, a la nostra cultura i des de fa molts segles, els símbols representatius per excel·lència de tota comunitat; i per altra banda hi ha els emblemes, que són denominats símbols distintius, d'introducció més recent en el món de la identificació de les entitats. Just per sota aquest espai, a les terres situades al seu peu, on es troba avui el caseriu de Gallicant, pertanyien ja a la veïna parròquia de la Garriga, tot i que la seva situació pugui haver provocat dubtes sobre la seva pertinença fins avui. Aquest espai sembla pràcticament desocupat al 1546 quan Salvi Xicola compra a Joan Boget, una terra a Gallicant i un camp proper situat entre les parròquies de Montamny i Vallcàrquera, aquest lloc sembla que tot just es comença a conrear ja que la peça de terra venuda es documenta com a erma i boscosa.
Bibliografia
OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.
