Roc del Migdia
Vilanova de Sau

    Osona
    Costa de la Rovira
    Emplaçament
    Al peu de la cinglera anomenada també Roc del Migdia

    Coordenades:

    41.96101
    2.38362
    448922
    4645631
    Número de fitxa
    08303 - 124
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Paleolític
    Any
    -15000
    Estat de conservació
    Regular
    Alguns sectors del jaciment es troben esgotats i per tant ja no hi resten nivells arqueològics, l'erosió del vent també ha provocat la degradació i desaparició d'alguns nivells. Caldria protegir la zona per evitar l'accés a possibles furtius.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA núm. 2772
    Accés
    Difícil
    Científic
    Titularitat
    Privada
    08304A004000050000TD
    Autoria de la fitxa
    Joan Casas Blasi

    El jaciment del Roc del Migdia es troba situat a peu de la cinglera de la qual pren el nom. Es troba orientada a l'est i a l'extrem inferior del massís del Collsacabra.
    El sediment del jaciment és format per sorres en descomposició que provenen de la cinglera i també per aportació eòlica. Són sorres ben sedimentades i barrejades amb algun bloc de calcària que s'ha després de la paret.
    El jaciment té una llargada de 200 metres de llargada i entre 5 i 15 metres d'amplada segons la zona i depenent de l'activitat erosiva que hagi sofert cada un dels punts.
    La mitjana de gruix de la potència estratigràfica s'estima entorn als 4 metres. Duran el transcurs dels treballs arqueològics s'han pogut documentar fins a 6 nivells diferents.
    En els dos primers hi apareixen nivells d'us i terres d'habitació amb els respectius fogars. També s'han recuperat fragments de materials lítics, sobretot denticulats i rascadors de quars. Les restes òssies de fauna són entre altres de cérvol, senglar, cabra i conill.
    Dels sectors excavats s'han pogut diferenciar zones segons el seu ús. Així doncs, la part més occidental estava destinada a vivenda estacional, fet que es constata sobretot per la presència de fogars. A llevant s'hi localitzà un enterrament la datació del qual és poc precisa però que caldria situar entorn l'època romana i medieval, tot i inicialment semblava que caldria situar-se entorn al 11500 BF.

    L'inici de les excavacions científiques en aquest jaciment fou el 1980 amb un equip dirigit per Jordi Estévez. Fins el 1985 el mateix equip dugué campanyes de recerca manera continuada. A partir del 1986 i durant dos anys els treballs foren dirigits per A.Vila, C,Guillamon, T.Argelés i G.Wunsch

    VILA, A. ESTÉVEZ, J. YLL. R. (1982). "Sis mil·lenaris de dinàmica econòmica abans del Neolític". Ausa X. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic