Roc de la Mel Casserres

    Berguedà
    Camí de Cardona per sota Cal Pasqual
    Des del centre urbà pel camí de Cardona,direcció al Roc de la Mel, a uns 2,5 km aprox.
    588

    Coordenades:

    41.99773
    1.82145
    402391
    4650196
    08049-45
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    08048A01000062
    Jordi Montlló Bolart

    Gran bola de pedra sorrenca situada arran del camí de Cardona, per sota Can Pascual. Aquesta macro forma arrodonida presenta, per la cara nord, 13 forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra formant 13 graons. Forma part d'un conjunt de 5 blocs, dels quals n'és el més destacable. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació.
    Segons informació oral facilitada per Ramon Bernades, es tracta d'una pedra termenera.
    Sembla ser que aquest bloc de pedra sorrenca hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel.

    Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla: Se m'hi endugué l'Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d'ullals d'ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. /
    Eren al fons i fermats amb argolles. / N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? /
    (De sempre, que he volgut tenir-ho tot) .

    Geològicament la situació de la comarca del Berguedà entre el Pre- Pirineu i la Depressió Central permet diferenciar clarament dues zones amb unes característiques i peculiaritats pròpies, l'Alt i el Baix Berguedà, amb el riu Llobregat com a espina dorsal, predominant les roques detrítiques tipus conglomerat, gresos i lutites. Casserres forma part d'aquesta última, on el paisatge acull formes suaus amb predominança de materials sedimentaris del període Eocè i Oligocè.