Llegenda del Roc de la Mel

Casserres

Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla:
Se m'hi endugué l'Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d'ullals d'ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. /
Eren al fons i fermats amb argolles. / N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? /
(De sempre, que he volgut tenir-ho tot) .