Espai natural d’interès que es troba just al límit nord del terme municipal de Granollers, fent partió amb el municipi de les Franqueses del Vallès. És format per un estret corredor per on discorre la riera Carbonell, també anomenada riera de Corró o de Cànoves, i que neix a Roca Centella, al massís del Montseny. Es tracta del seu tram final, abans de desembocar al riu Congost.
El tram de la riera que passa per Granollers és d’uns 500 m. i s’inicia a la casa de Can Mònic. En el primer tram, entre la rotonda de Can Mònic i el pont del carrer Corró, la riera pot rebre les aigües de la mina d’en Joanet, antigament molt cabalosa, amb aportacions de més 50 m3/h. En els darrers anys, la contribució de cabal de la mina a la riera presenta una marcada irregularitat. Destaquen llargues temporades sense cap mena d’aportació durant els períodes estivals o episodis de sequera.
Després del pont del carrer Corró i fins l’entrada del Parc Lledoner la riera passa pel costat de la masia de Can Pagès de les Basses, on encara es troben restes del seu passat agrari. Allà també es troba una bosquina d’acàcies i ailants, uns arbres exòtics de creixement ràpid que donen un caràcter ombrívol al camí del torrent. S’han portat a terme projectes per eradicar l’arbrat de procedència forana i substituir-lo per espècies autòctones. En aquest tram trobem alguns arbustos d’interès, com és el cas de dos saücs, un al talús de Granollers i l’altra al de Les Franqueses, que s’uneixen per damunt del llit fluvial tot formant una mena de pont natural.
El tram final de la riera, entorn d’on hi ha la confluència amb el riu Congost, discorre al costat del parc Lledoner. Aquest parc, juntament amb un pont de connexió entre els barris de Lledoner i Can Calet, es va construir a l’any 2011. La intervenció va permetre eliminar una part de l’horta marginal que hi havia instal·lada, així com l’ampliació de la secció de la riera i l’eliminació d’un canyar de grans dimensions del marge esquerra granollerí. A més, en el Parc Lledoner s’hi va plantar una gran varietat d’arbres autòctons. Es va tenir especial cura en la tipologia de plantació dels dos trams de parc que confrontaven amb el riu Congost i la riera Carbonell. En aquest darrer cas, la plantació principal va ser de pollancres, un dels principals arbres de ribera (fitxa ENIM 13).
