Resclosa i canal de Cal Marçal
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La resclosa i el canal de cal Marçal es es van construir entre 1880 i 1882; la resclosa d'una copsiderable alçada, és una obra de pedra formigó, de forma semicircular, que talla el riu i crea una gran platja, i des de la qual, gracies a les comportes i bagants, l'aigua arriba a la fàbrica a partir d'un canal de mig quilòmetre. Totes les obres d'enginyeria hidràulica foren supervisades y autoritzades per l'enginyer en cap responsable del servei d'aigües de la conca alta del Llobregat que, en nom de la secció de foment de la Diputació de Barcelona, verificava sobre e! terreny el projecte de resclosa i embassament, i en supervisaba la seva construcció. El canal de derivació amb un metre d'amplada i 0,70 metres de profunditat, segueix una lleugera pendent, suficient per a donar pas a prop de 4.000 l/s. Conserva en molt bon estat les comportes del bagant del canal
Cal Marçal. AQ 4-6/ Exp 159 ¡ 8/. Antoni Torra e Hijos y Cua/1886, Concessió Govern Civil.
La resclosa iel canal són claus en el sistema e funcionament de les turbines i la generació d'hidroelectricitat. Els propietaris estan agrupats en l'Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE) que des de 1992 defensa el interesos del sector minihidráulic a Catalunya.
Història
La primera notícia documental que s'ha trobat de la fàbrica de Cal Marçal és de l'any 1886 i fa referència a la concessió de l'ús de l'aigua del riu Llobregat, com a font d'energia, per a una fàbrica de filats i teixits de cotó. Aquesta concessió fou atorgada a la raó social “Antonio Torra. Hijos y Compañia”, de Manresa.
El 1915 els Torra es van vendre les seves propietats a la societat “Luís Pons i Sobrinos”, propietaris de la colònia veïna de Cal Pons i més endavant, l'any 1929, els Pons vengueren la fàbrica de Cal Marçal a Josep Viladomiu i Santmartí, propietari de Viladomiu Vell.
A partir d'aquell moment, la fàbrica i la colònia prengueren un nou impuls. El mateix any 1929 es començà a ampliar la fàbrica i el 1932 s'instal·laren unes noves turbines que van permetre obtenir més energia i millorar la producció. Aviat, però, vingué el sotrac de la guerra i la misèria i les dificultats, de tot tipus, de la postguerra. La colònia no tornà a créixer fins la dècada dels cinquanta. Fou llavors que es construïren nous habitatges, més serveis i l'església.
Bibliografia
TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed.
VALL CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema e colònies el Baix Berguedà. Genesi i revaloritzacio, a Col·lecció Cultura, Tècnica i Societat, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.