Renglera de cases del carrer Xerric
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Renglera de cases de tipologia popular, pròpies del segle XIX o principis del XX, que es troben al carrer Xerric. Aquest carrer del centre històric de Sant Cugat, que té un traçat perpendicular al camí de Santa Maria, es va començar a urbanitzar a principis del segle XIX.
Les cases antigues que es conserven són de planta baixa i pis, amb façanes generalment asimètriques. Normalment a la planta baixa hi ha el portal d'entrada i una finestra, mentre que al primer pis hi ha una sola finestra alineada verticalment amb el portal. Són acabades amb un ràfec ceràmic i teulada a dues aigües. En aquest inventari hem fitxat de manera individual les cases número 3, 7 (Casa Vendrell I), 9B (Casa Vendrell II), 18, 29 (Casa de Francesc Cahís) i 30 (Casa de Lleó Calafell).
En la urbanització d'aquest carrer es van crear parcel·les de cos simple o doble. Les parcel·les de cos simple tenen una amplada entre 22,5 i 24 pams, mentre que les de cos doble oscil·len entre 42 i 44 pams.
Història
Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.
Pel que fa al carrer Xerric en particular, està documentat per primera vegada l'any 1806, en el cens de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Aleshores hi residien únicament dues famílies. El nom del carrer prové del renom d'un veí, Sever Pila, conegut com "el Xerric". A partir de 1812 el carrer apareix a la llibreta de contribucions, amb set veïns. L'any 1864 es va construir un pont sobre el torrent "Xich" per tal de connectar el carrer amb la plaça de Barcelona, aleshores anomenada plaça d'Isabel II. El 1905 es va obrir un nou tram de carrer entre els carrers de la Lluna i Santa Maria. Per fer-ho es va expropiar una casa a Francesc Cahís Juliana qui, a canvi, va poder incorporar un carreró rere casa seva. El projecte d'obertura del vial el va dissenyar Pere Buqueres, mestre d'obres. L'any 1979 va ser convertit en zona peatonal.
Bibliografia
RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. Gausac núms. 38-39, 2011, p.95-154.
