Habitatge al carrer Xerric número 18
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'habitatges d'estil popular. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.
La façana presenta una composició asimètrica, característica de les cases populars del segle XIX en aquest barri. A la planta baixa hi ha a la dreta el portal d'entrada, amb arc rebaixat i motllurat, i a l'esquerra una finestra rectangular. Al primer pis hi trobem, sobre l'eix de la dreta, una finestra amb l'ampit motllurat. La façana està arrebossada i pintada. El coronament és un ràfec fet amb maons.
L'any 2012, amb motiu en el procés de rehabilitació d'aquest edifici, s'hi va realitzar una intervenció arqueològica, atès que es troba en una àrea d'expectativa arqueològica. La intervenció va permetre localitzar dos cups de vi. Un era de planta rectangular, de 217 x 166 x 200 centímetres. Tal com és habitual, estava revestit amb els típics cairons quadrats de color marró. En aquest cup hi havia també uns encaixos quadrats que servien per sostenir el brescat (estructura de fusta on es trepitjava el raïm). L'altre cup, situat a 21 centímetres, també era de planta rectangular, i mesurava 258 x 84 x 118 centímetres. Estava parcialment cobert, i a l'interior tenia un revestiment de morter i hi havia el "xupet".
Història
Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.
El carrer Xerric en particular està documentat per primera vegada l'any 1806, en el cens de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Aleshores hi residien únicament dues famílies. El nom del carrer prové del renom d'un veí, Sever Pila, conegut com "el Xerric". A partir de 1812 el carrer apareix a la llibreta de contribucions, amb set veïns. L'any 1864 es va construir un pont sobre el torrent "Xich" per tal de connectar el carrer amb la plaça de Barcelona, aleshores anomenada plaça d'Isabel II.
Moltes cases d'aquest sector tenien a l'interior un cup de vi, testimoni de l'època d'expansió vitivinícola a Sant Cugat. L’arribada de la fil·loxera,a la dècada de 1880,va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
VICO CORTÉS, Judit. Memòria de la intervenció preventiva de documentació gràfica realitzada a l'edifici del c. Xerric 18. Memòria número 11608.
