Rellotge de sol del Gibert de Dalt
Rellinars

    Vallès Occidental
    El Gibert de dalt
    356

    Coordenades:

    41.64319
    1.91136
    409339
    4610734
    Número de fitxa
    08179 - 208
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    002002600DG01B0001ZR
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Rellotge de sol situat a la façana de migdia del Gibert de Dalt, un mas emplaçat al capdamunt d'un turó, al sud de Serra Gallina, entre el torrent de l'Esbarzer i el torrent de la font d'en Sala. Està ubicat a la planta pis, a mà esquerra de la balconada central. És del tipus vertical declinant i està realitzat amb la tècnica de l'esgrafiat. Té forma circular, i està decorat amb una orla de fulles de galzeran, molt comú en aquest municipi. A la part superior hi ha un sol antropomorf, envoltat per un disc solar realitzat a base d'ondulacions. De la boca neix la vareta o gnòmon de ferro, acabat en punta de sageta. Les hores, emplaçades a l'interior d'una sanefa circular, van de les set del matí a les set del vespre, representades en xifres àrabs. Les línies horàries són senceres, rectilínies, més gruixudes, mentre que les mitges hores estan dibuixades per un petit segment lineal més prim. A les dotze del migdia s'hi ha representat la campaneta que marca l'hora de l'Àngelus. A mà dreta de la balconada hi un segon cercle, de les mateixes mides. Es tracta d'una representació simbòlica del lligam del sol amb l'eternitat i la immortalitat.
    Al capdamunt de cada arc s'hi ha esgrafiat un animal majestuós que contrasta amb el rellotge de sol i el símbol de l'eternitat. Es tracta del gran duc. Aquest rapinyaire, el més gran dels ocells nocturns, juntament amb el mussol i l'òliba són presents a la Grècia Clàssica. Acompanyen a la deessa Atena i simbolitzen la seva saviesa. En moltes altres cultures, simbolitzen la unió entre l'inframón, el món visible i el celestial, que quan fosqueja, simbolitza el vol de la raó que pensa i explica conceptualment el món, en la penombra.

    El rellotge de sol consta a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de registre 2877.

    La història del Gibert de Dalt és la d'un dels masos fundadors del municipi. La documentació per ara estudiada és minsa i no permet establir quan s'haurien establert a Rellinars. Això no obstant, la segona meitat del segle XV es coneix l'existència documental d'un tal Berenguer Gibert de Rellinars amb el seu fill Vicenç. Pels volts de l'any 1486, potser aquest mateix Vicenç Gibert se'l troba associat al Dalmau Desfar, que li concedeix el molí dit de Rellinars. A partir del segle XVI els documents parlen de transaccions relacionades amb bestiar de càrrega.
    En altres documents se'ls sap valedors i testimonis de la família Selva vinguda de Súria, que es varen establir durant aquest mateix segle XVI al municipi. Durant el segle XVII la seva expansió dins i fora del territori de Rellinars és extraordinària; són uns dels principals creedors del mas Camprubí de Talamanca, sobre el qual Antoni Gibert hi té drets reconeguts. En molts altres documents es poden trobar associats als límits de termes.

    AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de béns a protegir; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.
    AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.
    BOSCH, Laura; MONTLLÓ, Jordi (2018). Sols compto les hores lluminoses. Els rellotges de sol de Cabrils. Ajuntament de Cabrils - Museu Arxiu, pp.109-116.
    MORENO, M. Dolors (1997). Les masies de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp. 73 - 81.
    MORENO ALBAREDA, M. Dolors (1986). Rellinars. Rellinars: Patronat Local de la Vellesa de Rellinars, pp. 38 - 40.
    http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742/