Rellotge de sol de Can Sala de Baix Sud-est 2
Cervelló

    Baix Llobregat
    Can Sala de Baix
    Emplaçament
    El conjunt es troba en mig d'una zona rural, vora del camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat, al sud de l'església de Santa Maria de Cervelló.

    Coordenades:

    41.385393053556
    1.9595548505932
    413008
    4582063
    Número de fitxa
    08068 - 357
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII - XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Pràcticament esborrat. Requereix una bona feina de neteja, recerca del dibuix original i restauració.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. BCIL – 478-I; PEPAAC – ph-47. L'edifici sí que té protecció legal.
    Per les seves condicions de conservació, ha passat inadvertit per a la Societat Catalana de Gnomònica, per la qual cosa no es troba recollit al seu inventari.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08067A016000210000AI
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo - Kuanum

    Rellotge de traça circular. Del tipus "d'autor". Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries ni decoració pictòrica, ja que està esborrada per manca de manteniment.

    Es troba a la façana principal del mas, a sud-est, a sobre de la fornícula que allotja la rajola que representa a la Mare de Déu dels Dolors, i a la dreta d'un altre rellotge en millors condicions de conservació que es troba a la mateixa façana.

    Ha perdut el gnòmon, tot i que es conserva el forat en el qual aquest s'allotjava. 

    El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.

    Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.

    Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. 

    L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.

    A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. 

    Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena "d'autor", tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. 

    A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.

     

     

    AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.

    LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana.  Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.