Rellotge de sol de Can Tres
Cervelló

    Baix Llobregat
    Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1
    Emplaçament
    Sobre un turó relativament prop del castell, dominant l'antic Pla de Can Tres.

    Coordenades:

    41.382883292758
    1.9511843483765
    412304
    4581792
    Número de fitxa
    08068 - 358
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    S'ha repintat, per la qual cosa el rellotge es troba per sota d'una capa de pintura de color blanc, com la de la resta de la façana. S'hauria de dur a terme una acurada restauració per tal de tornar aquest element a la seva fesomia i vàlua original.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL – 500-I
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-58
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Inventari de rellotges de Sol dels Països Catalans: n. 3782
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    2420608DF1822S0001ME
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo - Kuanum

    Rellotge de sol del tipus considerat "d'autor" de traça rectangular. Es troba ubicat a a façana principal de l'antiga masia, a l'esquerra del balcó del primer pis, a hores d'ara, absolutament pintat de blanc, per la qual cosa s'ha d'acudir a la seva descripció a l'obra de la Societat Catalana de Gnomònica. 

    El gnòmon, encara visible, és de vareta, i te un doble marc. Presenta orientació sud-est, amb les següents marques horàries: 6 del matí i 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. Les mitges hores a les hores centrals del dia. Numeració aràbiga, la línia de les 12 és vertical.

    Com que la fesomia del rellotge actualment no és visible, es troba transcrita la que ofereix l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans, feta per la Societat Catalana de Gnomònica. Té el número: 3782.

    El rellotge podria haver-se ubicat a la façana de l'antiga masia en el mateix moment en què es va instal·lar la decoració actual, a inicis del segle XX.

    Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.

    Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. 

    L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.

    A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. 

    Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena "d'autor", tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. 

    A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.

    LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana.  Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.