L'estació de Gelida, situada al PK 67,1 de la línia Tarragona-Barcelona-Portbou, es troba al nord del nucli urbà, a prop de la vall del riu Anoia, dins el municipi de Gelida a la comarca de l'Alt Penedès. Des del 1924, existeix un funicular, actualment operat per FGC, que connecta l'estació amb el poble. El servei ferroviari va arribar a Gelida el 15 d'abril de 1865 amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell per part de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 1891, la línia va ser annexada a la companyia Madrid a Saragossa i Alacant (MZA), i el 1941, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per RENFE. La línia va ser electrificada el 1957.
Originalment, l'estació de Gelida comptava amb la via general i dues vies addicionals al costat dret, amb andanes a la via general i una altra entre les dues vies. El 1986, es va completar la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, re-configurant l'estació a la seva forma actual com a parada. El 2005, l'estació va passar a dependre d'Adif.
És difícil precisar l'any de fabricació del rellotge, ja que no hi figura cap element distintiu. No obstant això, es creu que podria ser de finals del segle XIX, i no tancant la possibilitat que fos, fins i tot, el rellotge original de l'estació. A principis de 2000 l'ajuntament va fer gestions perquè RENFE cedís algunes peces amb valor patrimonial de l'Estació al poble, com el cas del rellotge. El traspàs es feu efectiu l'octubre del 2004 i fou restaurat pel rellotger gelidenc, Joan Llopart.
El rellotge va formar part de l'exposició "Les campanes: la veu del temps". I posteriorment es va valorar la col·locació en l'emplaçament actual i en funcionament.
