Brollador de La Gelidense
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El 2018, en el seu article sobre els jardins patrimonials de Gelida, Lluís Rius i Mercè Compte van descriure el parc de La Gelidense com un jardí de prestigi empresarial que simbolitzava seriositat i solvència econòmica. Un dels elements d'aquell jardí monumental és aquest brollador de marbre blanc, que actualment es troba al pati del Centre Cultural Municipal. El brollador està situat al centre d'una bassa octogonal feta de pedra i folrada interiorment amb plaques de marbre. La peanya central, també de base octogonal, es caracteritza pel relleu de quatre caps de lleó dels quals podria sortir aigua de la boca. La peanya està embellida amb decoració vegetal a la part superior i serveix de suport per a un gran plat còncau i rodó decorat amb ondulacions que guarda una làmina d'aigua i permet el vessament pels costats. El centre del brollador és protagonitzat per un sortidor decorat amb quatre peixos.
Història
El parc del Molí Nou, o La Gelidense com també es coneix, fou concebut, tal com Rius i Comte l'identifiquen, com a jardí industrial i per transmetre un prestigi empresarial fora de l'abast dels capitals menors, com a marca distintiva de seriositat i solvència econòmica.
Així doncs, a les característiques pròpies de la diversitat d'espècies presents al jardí, com les grans dimensions de l'espai, i la característica entrada amb l'avinguda de plataners, el Marquès de Gelida, Joaquim Jover i Costas va voler atorgar-li un nivell exclusiu. Joaquim Jover (Barcelona, 1854 - 1922) va ser un industrial i navilier que va fundar l'empresa de navegació Jover i Serra i va participar com a accionista en el Banc de Barcelona. El seu negoci principal se centrava en la indústria naviliera. Com a reconeixement al seu suport que fa oferir al Regne d'Espanya per prestar els seus vaixells de manera gratuïta durant la repatriació d'oficials i soldats malalts després del desastre de Cuba (1898), se li va concedir el Marquesat de Gelida. L'entrada de Jover a Gelida, però, fou a raó del fet que va heretar diversos negocis al poble del seu oncle, Joaquim Serra, incloent-hi la fàbrica paperera La Gelidense, també coneguda com el Molí Nou.
El parc de La Gelidense, doncs, ha estat al llarg del segle XX un espai molt ben vist pels treballadors, i la població en general, fins al punt que moltes de les celebracions patronals, segons Roselló, a la tarda, la celebració es traslladava a les fàbriques, alternant-se, com hem dit. Al Molí Nou es gaudia de la festa dins un parc molt ben cuidat i enjardinat del que avui sols en resta una mínima part abandonada i del que formaven part la glorieta orientalitzant i el mateix brollador.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (1987). El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. Ajuntament de Gelida.
CARAFÍ, Enric (2005). "Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta". Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.
RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè (2018). “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.
