Rellotge de l'estació de tren
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un gran rellotge (CARAFÍ, 2005) amb dues esferes que es col·loca perpendicular a la façana per tal que es pugui veure l'hora a banda i banda. Les esferes estan lleugerament inclinades sobre el seu eix vertical per facilitar-ne la visibilitat.
L'estructura de les esferes és rodona, de ferro colat i vidre i està decorat tal com si estigués dipositada sobre una mènsula volutada. A les esferes hi podem veure un cercle amb els números romans, i a l'interior un segon cercle amb els números aràbiga però comptabilitzant del 13 al 24. El mecanisme de corda, s'activa per mitjà d'un piló, amb una durada aproximada de 15 dies.
El fabricant "Paul Garnier. Horloger Mecani- cien. Rue Taitbout, 6,?, 10," de París, va produir la maquinària, de bronze, amb el número de fabricació 11066. És un rellotge tipus "Morez", un estil de rellotgeria desenvolupat a França durant els segles XIX i XX.
Els rellotges Morez són reconeguts en l'àmbit internacional.
Història
L'estació de Gelida, situada al PK 67,1 de la línia Tarragona-Barcelona-Portbou, es troba al nord del nucli urbà, a prop de la vall del riu Anoia, dins el municipi de Gelida a la comarca de l'Alt Penedès. Des del 1924, existeix un funicular, actualment operat per FGC, que connecta l'estació amb el poble. El servei ferroviari va arribar a Gelida el 15 d'abril de 1865 amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell per part de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (TBF). El 1891, la línia va ser annexada a la companyia Madrid a Saragossa i Alacant (MZA), i el 1941, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per RENFE. La línia va ser electrificada el 1957.
Originalment, l'estació de Gelida comptava amb la via general i dues vies addicionals al costat dret, amb andanes a la via general i una altra entre les dues vies. El 1986, es va completar la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders, re-configurant l'estació a la seva forma actual com a parada. El 2005, l'estació va passar a dependre d'Adif.
És difícil precisar l'any de fabricació del rellotge, ja que no hi figura cap element distintiu. No obstant això, es creu que podria ser de finals del segle XIX, i no tancant la possibilitat que fos, fins i tot, el rellotge original de l'estació. A principis de 2000 l'ajuntament va fer gestions perquè RENFE cedís algunes peces amb valor patrimonial de l'Estació al poble, com el cas del rellotge. El traspàs es feu efectiu l'octubre del 2004 i fou restaurat pel rellotger gelidenc, Joan Llopart.
El rellotge va formar part de l'exposició "Les campanes: la veu del temps". I posteriorment es va valorar la col·locació en l'emplaçament actual i en funcionament.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (2005). "Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta". Programa Festa Major 2005. pp. 83-85.
