El raval de Can Flautes es va formar a redós de la carretera de Manresa a Cardona, construïda entre 1845 i 1852 i que substituïa l’antic camí ral. Prèviament en aquest indret ja hi havia la masia de can Flautes, que és la que es troba a ponent del conjunt. Per la seva tipologia arquitectònica podria ser una construcció del segle XVIII, però no es troba documentada fins a mitjans del segle XIX. Funcionava com a hostal, almenys com a punt d’avituallament per als animals. Precisament molt a la vora hi havia altres hostals. El més ben documentat és l’Hostal de Palà (la masia avui convertida en casa de l’amo de la colònia de Palà), però segurament també la casa de l’Hostalet, molt propera a can Flautes.
El raval pròpiament es va formar a la segona meitat del segle XIX, i algunes cases les van aixecar familiars dels propietaris de can Flautes. Les més antigues són que es troben properes a can flautes i les més noves es van anar construint cap al sud. Cal Fariner es construí entorn de 1860 per part de la família Fígols, i inicialment es deia can Fígols. Cal Ramonillo entorn de 1880 i la va aixecar un fill segon de can Flautes. Cal Fuster es va construir pels volts de 1906. Cal Rata té una inscripció a la façana de 1907.
En un cens de l’Ajuntament de Castelladral de l’any 1878 ja hi trobem cal Ramonillo, Fígols (antic cal Fariné), can Flautes i l’Hostalet.
En el llibre “La Grandària del món” es relata l’episodi d’un assassinat que es va produir quan l’hereu de can Flautes, que duia una vida eixelebrada, va matar el seu germà menor quan el volien fer l’hereu.
A finals del segle XIX i començaments del XX les cavallerisses de can Flautes es van utilitzar en el servei de diligències o tartanes de la línia de Manresa a Solsona impulsada per la família Galtanegra. Les tartanes sortien a les 6 del matí de Manresa i arribaven a les 7 de la tarda a Solsona. Més endavant, a partir de 1909, es van introduir els autobusos en aquesta línia.
