Camí Ral de Manresa a Cardona

Navàs

Els camins de la sal o camins saliners de Cardona van tenir una importància cabdal al llarg de la història, ja que la sal era un producte estratègic. El jaciment de sal de Cardona ha estat explotat des d’èpoques molt reculades, ja a la prehistòria i en època antiga, i a l’edat mitjana va justificar la presència del castell, dominat pels Cardona, que foren una de les famílies nobiliàries més importants de Catalunya. Des de Cardona sortien tres camins principals de distribució de la sal. Un era el camí de ponent, que anava cap a Cervera, un altre el de llevant, que és el que travessava el terme de Navàs en direcció a Vic, i finalment el de migdia, que recorria la vall del Cardener, passant per Manresa i cap a Barcelona.

En terme de Navàs hi trobem un petit tram del camí principal que discorria per la vall de Cardener, a la zona de Sant Salvador de Torroella i Palà, però també un tram molt més llarg del camí de llevant, que recorria el municipi d’oest a est. Aquest darrer distribuïa la sal de Cardona cap a la zona de Vic i les terres del Pirineu. La sal s’utilitzava per a diversos usos, però especialment per cobrir les necessitats de la ramaderia transhumant que aprofitava les pastures d’estiu a les muntanyes pirinenques.

Al llarg de tota la vall del Cardener hi havia una espessa xarxa de molins on es feia la mòlta de la sal. Així mateix, com en tots els camins importants, hi havia un seguit d’hostals distribuïts a intervals regulars que facilitaven l’avituallament dels viatgers i de les cavalleries. Alguns d’aquests hostals encara es conserven en la toponímia de la zona o físicament. A més, diverses cases de pagès, durant diferents èpoques, havien fet també aquesta funció. Així, al terme de Navàs trobem l’hostal de Palà (a l’antic mas d’aquest nom, posteriorment transformat en colònia industrial), i una mica més amunt l’hostal de la Rata, l’hostal de can Flautes i l’Hostalet.

El camí de la vall del Cardener ja devia existir a la prehistòria i ben segur també en època romana, amb un traçat similar a l’actual. Cal dir que era un camí de bast que no permetia el pas de carruatges, com ho eren tots els camins del Bages fins ben entrat el segle XIX. En el seu article sobre el cami ral de Manresa a Cardona albert FÀBREGA (2006: 26) descriu amb detall l’itinerari per la vall de Cardener i també els diversos documents que esmenten aquest camí. El pas d’aquest camí per la zona dels Riols, a cavall entre els termes de Navàs i Súria, ja apareix documentat l’any 1009, i l’any 1017 s’esmenta també aquesta estrada en un alou situat a Torroella. Un altre document de 1339 esmenta el camí prop del mas Trullols de Sant Salvador de Torroella.

Ja hem dit que en terme de Navàs el camí seguia un itinerari semblant al de l’actual C-55. Pel nord, sortia cap al terme de Cardona pel pont de Malagarriga, que des de sempre ha estat un punt clau en aquesta via de comunicació. En el context de les guerres carlines del segle XIX el comandant De Meer, subratlla la importància estratègica del Coll d'en Guineu, situat sobre els masos de Trullols i el Munt, a Torroella, des d'on es controlava el pas pel camí.

Entre 1845 i 1852 es va construir la carretera de Manresa a Cardona, que fou de les primeres de la Catalunya central i va estar motivada per estrènyer el control sobre les terres amb una forta influència carlina cap a la banda del Solsonès.