Els Rasos de Tubau és un massís de naturalesa càrstica, de sòl calcari, a cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès. El seu vessant septentrional està dominat pels Cingles de Tubau, visibles des de Gombrèn; sota els cingles hi trobem les obagues de l'Òliba i del Boix, que acullen unes magnífiques fagedes, ja en terres ripollengues. El seu vessant meriodional, el que es veu des de Sant Jaume, puja suaument fins a la carena cimera, on s'hi troba el cim d'una altitud de 1545 m i allotja la capelleta del Padró de Tubau i un senyal geodèsic (amb base quadrada de formigó de 50 cm d'alçada i gairebé un metre quadrat d'amplada amb un pilar cilíndric d'un metre d'alçada i 25 cm de diàmetre.
Des del Pedró de Tubau es pot gaudir d'una vista excepcional de gairebé 360 graus, amb una imponent vista panoràmica del prepirineu del Berguedà i Ripollès i una visió frontal de pel.lícula del Pedraforca, els cingles de Montgrony, Puigmal i Taga. Al costat Sud, s'aprecia el conjunt de boscos, turons i planes del terme de Sant Jaume de Frontanyà, amb les serres prelitorals catalanes a l'horitzó: Montseny, Serra de l'Obac i Montserrat.
La seva ubicació és el punt de canvi de diferents conques fluvials. Al NO, torrents de Solls, i de l'Aranyonet són tributaris del riu Arija, que a la vegada ho és del riu Llobregat; Al Sud, els diferents cursos fluvials coincideixen a la Riera del Merlès, també tributaria del riu Llobregat. A causa de la naturalesa calcària del sòl, la gran part de circulació d'aigües és subterrània, tot formant nombrosos fenòmens càrstics.
Geològicament, els relleus han sofert els plegaments alpins a causa del contacte amb la ferma barrera axial pirinenca. Els terrenys que predominen pertanyen al Cretàcic superior i a l'Eocè i la major part està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleogen.
Els Rasos de Tubau destaquen per la seva gran biodiversitat. La vegetació dominant són les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). Hi ha algunes taques de pi negre (Pinus uncinata) en les obagues i parts més altes, i algunes petites franges estan dominades per les rouredes de roure martinenc (Quercetum pubescens) i per petits claps de fageda (Fagion sylvaticae).
Aquest espai natural protegit té un gran interès faunístic, és remarcable per acollir una petita població de gall fer (Tetrao urogallus), la situada a menys altitud del territori pirinenc. Aquesta zona també conté bones poblacions de cérvol (Cervus elaphus) i de cabirol (Capreolus capreolus), així com altres espècies de mamífers com el gat salvatge (Felis sylvestris), la llebre europea (Lepus europaeus), el teixó (Meles meles), el senglar (Sus scrofa) i la guineu (Vulpes vulpes). Pel que fa a les aus, s'han identificat: Pernis apivorus, Gypaetus barbatus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Caprimulgus europaeus, Dryocopus martius, Lullula arborea, Lanius collurio, Pyrrhocorax pyrrhocorax.
