Puiggròs

Navàs

Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que es troba molt ben emplaçada en un contrafort de la serra de Castelladral, amb excel·lents vistes cap a llevant i força a prop del castell de Solivella. És una construcció de gran interès per la seva qualitat arquitectònica i perquè ha conservat molt íntegrament les característiques tradicionals. El conjunt conta d’un gran cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) que té una masoveria al nord-est adossada en angle recte. La masoveria configura per aquest costat un recinte tancat o barri, situat a la part posterior, dins del qual hi ha la capella particular de la casa, dedicada a la Immaculada. 

El cos residencial és fruit de múltiples ampliacions successives. La part més antiga es troba entremig, pel costat de llevant, i correspon majoritàriament al segle XVI, tal com indica la inscripció d’una llinda interior del 1512 i una altra de 1590. D’aquesta època és un primitiu portal fet amb grans dovelles que ha quedat a l’interior de la casa. Al segle XVII la construcció va ampliar-se per la banda nord. Al segle XVIII es construí la masoveria i feren noves ampliacions. Al segle XIX el cos principal es va fer recréixer i s’amplià cap a migdia, dotant-lo de la galeria arquejada que constitueix l’actual façana principal. Es conserva una llinda de 1885 que podria datar aquesta última fase.

El resultat d’aquesta evolució és un volum de grans proporcions que té com a façana més destacada la de migdia, caracteritzada per l’esmentada galeria, formada per tres arcs de mig punt obrats amb maó. En general les obertures no presenten una composició gaire regular. Majoritàriament són emmarcades amb pedra carejada i algunes tenen balcons. Cal destacar la presència d’una peça de finestral gòtic geminat que es troba encastada a la façana de llevant. Podria ser que l’haguessin tret del castell de Solivella, situat força a prop i que conserva un finestral similar. Els murs, que des de fa uns anys s’han deixat a pedra vista, mostren diferents tipus de carreuat. En la façana oposada, al nord, es reflecteixen també les diverses ampliacions, amb un cos avançat on hi ha l’actual portal principal, adovellat, que inclou al seu interior una monumental cisterna feta amb carreus treballats amb gran precisió. Els murs de la façana nord presenten diferents línies de finestres i finestres balconeres.

A l’interior la casa ha estat restaurada amb gran respecte. A la planta baixa conserva estances amb grans voltes de pedra que corresponen a les parts més antigues. També hi ha diversos cellers amb les seves bótes i, especialment, la sala de l’antic molí d’oli, coberta amb una immensa volta de pedra. Aquí és on hi havia el trull i una gran premsa del tipus anomenat de lliura o de biga, de tradició romana. Era formada per dues bigues i dos cargols de fusta, i es diu que era de les més grans de Catalunya. Aquest espai dedicat a la mòlta de l’oli va funcionar fins a mitjans de segle XX, després es va desmuntar i es van guardar les peces de la premsa. En una altra estança també es conserva un bon nombre de piques d’oli, algunes amb la seva tapa de fusta i tancades amb pany.

La masoveria conforma un altre gran cos, de tres plantes i de la mateixa qualitat arquitectònica que la resta de la masia. Es caracteritza per una galeria de tres arcades al primer pis i per un pas porxat, cobert amb volta de canó, que dóna accés a l’interior del barri. Segons es diu, podria ser que antigament aquesta edificació hagués funcionat com a convent.

Més a llevant i en una posició separada trobem encara un conjunt de tres pallisses, totes obertes amb grans arcs a les façanes davanteres. Més al fons, un reng de set tines. Aquest tipus de tines exteriors i adossades solien correspondre als parcers, que eren obligats a fer el vi al costat de la masia principal. La casa de pedra que s’aixeca a ponent i que imita l’estil tradicional és de construcció recent.