Processó de Corpus de la Torre d'Oristà Oristà

Osona
Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà

Coordenades:

41.957
2.05296
421515
4645436
08151-307
Patrimoni immaterial
Manifestació festiva
Bo
Inexistent
Obert
Religiós
Pública
Jordi Compte i Marta Homs

La processó de Corpus de la Torre d'Oristà es celebra el diumenge següent a Corpus. A les deu del matí s'inicia la processó encapçalada per un portant de la creu processional amb un màstil; a darrere hi va la comitiva de veïns repartits en dues files, el sacerdot sota tàlem amb la custòdia custodiada per dues torxes i tot seguit el cor de la Torre d'Oristà. L'itinerari de la processó s'inicia a la plaça de l'església la qual es troba decorada amb boniques catifes de flors i ressegueix tot el carrer Mossèn Riba Pont fins al pedró de Sant Jaume on hi ha un altar i una altra catifa de flors. Un cop beneït l'altar la processó gira i torna altra vegada pel carrer Mossèn Riba Pont fins a l'església.

La festa de Corpus es va implantar a Catalunya a principis del segle XIV com a afirmació de la Transsubstanciació o conversió de l'hòstia en el cos de Crist amb l'acte de la consagració, discussió teològica que venia de lluny. Per fer-ho, van fer servir recursos de comunicació de masses que consistien en mostrar l'hòstia sagrada en grans processons que s'organitzaven al voltant els monarques, amb llargues desfilades ordenades segons les pautes d'una societat gremial i estamental, les quals incorporaven tot de representacions dramàtiques que mostraven la llarga història de la redempció cristiana i també molts elements de caire espectacular però de tradició profana. El Corpus va significar l'expressió triomfal del cristianisme mostrada d'una manera festiva i desimbolta, molt diferent de les processons penitencials, de rogatives o romeries. L'element principal és la Custòdia, que serveix per a exposar la Sagrada Forma -l'hòstia consagrada -a la veneració dels fidels. A mesura que la festa del Corpus va perdre centralitat, molts elements es desintegraren de l'aspecte purament religiós i va començar a prevaler l'aspecte festiu. El Corpus Christi, que sempre s'havia celebrat en dijous, a deu dies després de la Pentecosta o Pasqua Granada, va passar a celebrar-se al diumenge, ja que una normativa als anys 80 del segle XX limitava el nombre de festes anyals entre setmana a un màxim de catorze (ORRIOLS:2006)

ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06-2006