Processó del Divendres Sant Oristà

Osona
Carrers de la població. Nucli urbà d'Oristà. Oristà.

Coordenades:

41.93228
2.06066
422123
4642684
08151-308
Patrimoni immaterial
Manifestació festiva
Bo
Molta participació dels veïns ja que la processó s'ha entès com una activitat festiva tradicional d'Oristà.
Inexistent
Obert
Religiós
Pública
Jordi Compte i Marta Homs

La processó del Divendres Sant es celebra el Divendres Sant al vespre, en el marc de Setmana Santa. Es tracta d'una processó que recorre diversos carrers de la població recordant el davallament de Jesucrist de la Creu i el recorregut fins al sepulcre. La processó a Oristà, s'inicia a l'església parroquial de Sant Andreu d'Oristà a les 9h del vespre. A dins l'església s'inicia amb la pregària de la Corona dels 7 Dolors de Maria, una invocació a la dolorosa; un cop es surt de l'església, la processó silenciosa, solemnitzada pels cants del cor parroquial, segueix un recorregut estipulat: de la plaça de l'església segueix cap al camí de la font, la plaça Major, el carrer de Vic fins a cal Rossell on es gira i es torna pel carrer de Vic, la plaça Major i l'església parroquial. El seguici està encapçalat per un escolanet que porta la creu processional i el segueixen els veïns disposats en dues files paral·leles, els portants de la Dolorosa (jovent del poble) que va al centre de la processó, el sacerdot, els portants del Sant Crist custodiat per dues torxes enceses i el grup de cantadors i cantadores d'Oristà que canten estrofes de la Passió i l'Stabat Mater, cançó dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.

A moltes poblacions de Catalunya, el Divendres Sant al vespre, es poden veure desfilar multitud de processons que són la narració i escenificació de diferents passatges de la Passió de Crist. Cadascun dels passos que participen en la processó del Divendres Sant representen tridimensionalment una de les escenes d'aquesta narració. Els passos que surten a la processó són una manifestació de religiositat i reflecteixen la devoció de les persones que els treuen al carrer, però també són fruit de l'esforç d'una confraria, que antigament unien un grup de persones sota la mateixa devoció o per pertinença a un mateix gremi, i que avui en dia ho està per vincles associatius molt més personals.