Segons l'estudi del patrimoni ferroviari i viari de Gelida de Joan Rosselló (2016), la construcció de la carretera de Gelida a Sant Llorenç es comença a projectar a partir de la creació de la línia de ferrocarrils, ja que se'n va alterar el recorregut. L'any 1908 es va presentar el recorregut definitiu per can Cartró i la Ferreria, però no va ser fins als anys 1922 -24 que no es va resoldre el pas per sobre del riu Anoia amb el pont. El projecte, però, que data de 1913-15, no es feu efectiu fins a principis dels anys 1920, quan se'n va executar el pressupost entre el 1922-24.
El pont fou destruït pels seus extrems durant la retirada republicana de 1939, el 23 de gener, i es va refer seguint el projecte d'Eduard Peña, l'any 1941-42.
Enric Carafí (2018) esmenta la particularitat sobre les baranes restaurades i rehabilitades en la darrera restauració del pont, moment en el qual es va ampliar la plataforma superior per millorar-ne el pas de vianants. Les baranes van ser promogudes l'any 1915 per Ramon Riba i Pla, propietari de Can Castany, qui va liderar una campanya de subscripció per finançar les despeses de l'enginyer encarregat de redactar els plànols. El total recaptat va ascendir a 1.750 pessetes, segons un registre publicat que es conserva en l'Arxiu Gelidenc Maria Morera Martí i Pere Carafí Pascual. Un total de 74 individus de Gelida i Sant Llorenç van participar-hi i, a raó d'una fotografia de l'obra en construcció present al programa de Festa Major de l'any 1928, possiblement es va iniciar molts anys més tard de la subscripció popular.
