Entre els anys 1940 i 50 la política d'aïllament econòmic i d'autarquia van propiciar que s'explotessin diverses mines de carbó de baixa qualitat. És el cas de les diverses mines de lignit que es van obrir a Castelltallat: les de l'Esquerrer, d'Utgés, de Milhomes o de Reguant, del Siller de Bertrans i les de Vailina de Roters. Aquest fet va suposar un gran moviment en la vida tradicional de Castelltallat i dels pobles veïns, que van acollir a centenars de treballadors, molts vinguts de fora i també veïns de la zona que hi anaven a ser el servei militar. En alguns casos, però, els joves pagaven de sota mà i s'estalviaven de fer els treballs a la mina. Les precàries condicions van motivar que a les mines de Cal Milhomes s'hi morissin dos miners. A l'Arxiu Nacional hi ha informació i plànols sobre algunes de les mines.
Alguns miners vivien en barraques, d'altres s'estaven en alguna de les cases de la zona. Pel que fa a les mines d'Utgés és molt recordada la barraca del Méndez, treballador d'aquesta mina que vivia en aquest lloc. Sobre les mines de Milhomes, cal dir que eren propietat de la família Reguant de Súria, que també tenien el polvorí anomenat de Reguant. L'encarregat de les mines era un tal Jacint Vilaseca (Cintet), de la casa de cal Palà, a Prades. L'explotació a l'interior de les mines es feia mitjançant vagonetes amb rails. A l'anomenat Museu de l'Avi (al mas Pujol, de Súria, propietat de la família Reguant) s'hi exposa alguna fotografia i documents de l'explotació d'aquesta mina. Valentí Reguant, pare de l'actual propietari, n'havia fet l'explotació.
