Vestigis d'una necròpolis d'època ibèrica de la qual s'ha identificat i excavat una sola tomba. Es troba emplaçada al capdamunt d'una petita carena allargada situada al vessant meridional de la Serra de Castelltallat, relativament a prop de l'antic castell de Castelltallat. La intervenció arqueològica va poder confirmar l'existència d'una tomba consistent en un túmul amb restes del ritual d'incineració. Concretament, la tomba estava formada per un túmul de planta irregular (que originàriament podria haver estat ovalat i d'uns 3 metres de longitud per 2 d'ample). Al centre del túmul hi havia una petita fossa reblerta per un estrat d'argila amb cendres i amb restes d'una peça ceràmica que correspondria a l'urna cinerària. Entre la ceràmica hi havia restes minúsculs d'ossos cremats, així com fragments de peces d'indumentària, com ara fíbules. Un element singular és que en aquest cas l'urna funerària no quedava enterrada sota terra, com és habitual en les necròpolis de la primera edat del ferro, sinó que era dipositada a l'interior del túmul artificial.
És probable que aquesta tomba formés part d'una necròpolis que s'estendria al llarg de la carena. En aquest sentit cal dir que a 100 metres en direcció nord-oest es van localitzar en superfície materials ceràmics ibèrics que podrien indicar l'existència d'una zona d'hàbitat o, tal vegada, la continuació de la necròpolis. Així mateix, sota el castell medieval de Castelltallat hi ha documentada l'existència d'un poblat ibèric, amb una cronologia que va com a mínim des de mitjans de segle V aC fins a mitjans de segle II aC. A partir del material arqueològic recuperat el jaciment de La Frau es pot datar entorn dels segles VI-V aC. És a dir, en un moment de transició entre el final de l'edat del ferro i els inicis del període ibèric antic. Però sembla més aviat que encaixaria en una fase primerenca de la cultura ibèrica.
