Plaça de l'Església Oristà

Osona
Nucli urbà d'Oristà. Oristà.

Coordenades:

41.93216
2.06038
422100
4642671
08151-126
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
XVII-XVIII
Bo
L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes.
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Fàcil
Social
Privada
Ref. cad.: 023A09001
Jordi Compte i Marta Homs

La plaça de l'església del nucli urbà d'Oristà està situada a la part alta del nucli, just a l'est de l'església de Sant Andreu.
Es tracta d'una plaça petita i de planta rectangular que queda tancada a sud i nord per cases, a l'oest per l'església de Sant Andreu i a l'est per una gran casa, cal Curet, que tanca la plaça deixant un pas al nord i un petit carreró al sud que desemboca al camí de la Font. La majoria de cases estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer.
Situant-nos a l'extrem nord-oest de la plaça es troba, en el nº 1, una casa anomenada cal Sepulturero on es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat.
A la seva dreta, en el nº 2, hi ha cal Valls, que també ocupa el numero 3. Conserva un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, una finestra amb els brancals motllurats i una altra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes.
Al seu costat, en el nº 3, hi ha l'altre part de cal Valls, on es conserva una finestra emmarcada amb pedra motllurada i una altra amb pedra bisellada, les dues amb ampit motllurat.
Passant al costat sud de la plaça es troba en el nº 4 cal Coloma. Conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles bisellades a la planta baixa, al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada convertides en balcó, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció "AVE MARIA 1719" junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i llinda de fusta.
A la seva esquerra, també en el nº 4 però formant part d'un habitatge diferent hi ha cal Cucut, que conserva un petit portal adovellat d'arc de mig punt, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una última emmarcada amb pedra treballada.
A la seva esquerra, en el nº 5 i 6 hi ha cal Sant Pare, un habitatge format per dos parts ben diferenciades. A la part dreta hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada profusament i ampit motllurat al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. La part esquerra, que queda situada en el carreró que tanca cal Curet, té totes les obertures emmarcades amb maó.
A l'esquerra de cal Sant Pare es troba cal Miró en el nº 7, que tanca el carreró i la plaça formant una cantonada arrodonida on comença el camí de la Font. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció "IOSEPH ROSELL 1654" a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. En la façana lateral de l'edifici, resolta fent una cantonada arrodonida, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb pedra treballada.
També resulta destacable l'edifici que hi ha en el carreró que recorre el lateral de l'església i que surt de l'extrem nord-oest de la plaça. En aquesta casa, situada a pocs metres de la plaça, hi ha una façana encarada a l'església on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada que va fent angles de 90º formant un dibuix semblant a una greca al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes.

La plaça de l'Església està formada majoritàriament per edificacions dels segles XVII i XVIII. L'evolució d'aquesta plaça va lligada a la de l'església parroquial de Sant Andreu, ja que les modificacions d'aquesta van anar alterant l'aspecte de la plaça. L'església, originalment romànica, va ser reconstruïda durant el segle XVIII, època en que la portalada es trobava a l'extrem contrari a l'actual i part de la plaça de l'església quedava ocupada pel cementiri de l'església. A mitjans segle XIX es canvià l'orientació de l'església, obrint la portalada actual i traslladant el cementiri als laterals i darrera de l'església.

ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu.