Pla de Sant Sebastià Oristà

Osona
Sector central del terme municipal
A 300 metres de la carretera B-433, punt quilomètric 9'800

Coordenades:

41.93408
2.06289
422310
4642882
08151-264
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Prehistòric
Edats dels Metalls
Antic
Ibèric
Romà
VIIaC-VdC
Dolent
Superfície molt erosionada. Fonts orals han constatat l'espoliació per part de diverses persones al llarg dels anys de grans quantitats de material ceràmic extret de l'esplanada de la Costa del Castell.
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament. Oristà. 1993
Sí, CC.AA. 2629
Fàcil
Sense ús
Privada
Bisbat de Vic. c. Santa Maria, 1. 08500. Vic
Jordi Compte i Marta Homs

Jaciment situat al pla de Sant Sebastià en un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. Aquest puig es troba delimitat per uns profund cingles, anomenats Costa del Castell i cingle de Sant Sebastià, cosa que permet una defensa molt fàcil de la zona.
No s'hi ha realitzat mai excavacions arqueològiques i l'única notícia que se'n té és la del Sr. Nuix, que recollí en superfície fragments de ceràmica i en publicà una petita nota a la revista Ampúrias el 1968. En la inspecció ocular del jaciment es van apreciar la presència de ceràmiques en superfície tant a les vertents com especialment a dalt del turó, on les restes eren de mides força més grans arribant a amidar entre 10 i 15 cm2. En superfície s'hi ha recollit fragments de ceràmica grollera feta a torn, campanianes, ceràmiques ibèriques rosades fetes a torn i de medievals. Dalt del turó hi ha unes formacions de pedres sense que aparentment tinguin una disposició molt especial, que probablement puguin correspondre a un nucli d'habitació ibèric-romà.
El Sr. Nuix en la seva visita del 1968 recollí diversos fragments de ceràmica campaniana A i B, ceràmica ibèrica pintada (fragment de Kalathos), romana i medieval vidriada. Informa també de la possibilitat d'un nucli d'habitació ibèric.
Es desconeix el seu estat de conservació ja que mai s'hi ha realitzat excavacions arqueològiques. Per altra banda el fet que apareguin en superfície grans fragments de ceràmica, amb possibilitat de recuperar-ne algunes formes, així com algun element de ferro, fan pensar que el jaciment és molt superficial, i tal vegada pot ser que estigui destruït donada la falta d'estructures actualment visibles.

NUIX, José Maria (1968). Revista Ampurias. Vol XXX. Barcelona.
Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.