Pintures del Santuari de la Consolació
Cercs

    Berguedà
    Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona

    Coordenades:

    42.14605
    1.86203
    405971
    4666619
    Número de fitxa
    08268 - 130
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Modern
    Barroc
    Segle
    XVIII
    Pere Puig o Antoni Viladomat
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    Decret 474/1962
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Bisbat de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Es tracta de dues pintures a l'oli sobre tela. D'una banda, el quadre que representa el camí del calvari, que té unes dimensions de 121x115,5x2,5 cm i de l'altra, el quadre que escenifica la flagel·lació, amb unes mides de 121,5x115,5x2,5 cm.
    Els temes representats són reproduccions d'escenes presents a la capella dels Dolors de l'església de Sta. Maria de Mataró (obra destacada d'Antoni Viladomat), amb algunes diferències puntuals.
    A “La flagel·lació” es representa un Crist central lligat de mans, serè, mirant a l'espectador, mentre tres botxins de cares burlesques procedeixen a la tortura. En “ Camí del calvari”, un Crist de rostre abatut arrossega la creu mentre dos botxins tiben de cordes i cadenes, humiliant-lo amb les seves postures degradants.
    Trobem un estil clarament similar al de Viladomat, com els caricaturescos rostres dels botxins, la melancòlica expressió del Crist, rostres ovalats amb ulls ametllats…), i a ambdues obres les caracteritza la capa de preparació rogenca que els confereix un aspecte terrós, tret característic de l'autor barceloní.
    Malgrat aquestes característiques, el tractament anatòmic dels personatges dista molt de la qualitat del propi Viladomat, especialment en el Crist representat a “La flagel·lació”, així com les ferides del martiri, que l'artista evitava representar. Les composicions són atapeïdes, amb una distribució forçada, i els fons neutres no són habituals en la seva obra.

    Considerades del taller d'Antoni Viladomat, no foren creació del propi artista, com succeeix amb nombroses obres que se li atribueixen.
    Els números de registre corresponents són 4024 i 4025.

    Ambdues obres són de la 2ona meitat del segle XVIII. Existeixen dues hipòtesis sobre la seva autoria, relacionada amb la presència de diverses teles presents en edificis històrics berguedans tradicionalment atribuïdes a l'artista barceloní. Per una banda, Pere Puig, polifacètic autor de diverses pintures i mestre d'obres del Santuari de la Consolació (construit per entre 1.783 i 1.790), i per l'altra, Tomàs Viladomat (1.669-1.719) , cosí d'Antoni Viladomat, a qui Ràfols li atribueix l'autoria de diverses teles atribuïdes al destacat pintor barceloní.

    PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 14. Ajuntament de Cercs.
    VVAA (2004): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg XVI-XX. Edita: Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.