Es tracta de dues pintures a l'oli sobre tela. D'una banda, el quadre que representa el camí del calvari, que té unes dimensions de 121x115,5x2,5 cm i de l'altra, el quadre que escenifica la flagel·lació, amb unes mides de 121,5x115,5x2,5 cm.
Els temes representats són reproduccions d'escenes presents a la capella dels Dolors de l'església de Sta. Maria de Mataró (obra destacada d'Antoni Viladomat), amb algunes diferències puntuals.
A “La flagel·lació” es representa un Crist central lligat de mans, serè, mirant a l'espectador, mentre tres botxins de cares burlesques procedeixen a la tortura. En “ Camí del calvari”, un Crist de rostre abatut arrossega la creu mentre dos botxins tiben de cordes i cadenes, humiliant-lo amb les seves postures degradants.
Trobem un estil clarament similar al de Viladomat, com els caricaturescos rostres dels botxins, la melancòlica expressió del Crist, rostres ovalats amb ulls ametllats…), i a ambdues obres les caracteritza la capa de preparació rogenca que els confereix un aspecte terrós, tret característic de l'autor barceloní.
Malgrat aquestes característiques, el tractament anatòmic dels personatges dista molt de la qualitat del propi Viladomat, especialment en el Crist representat a “La flagel·lació”, així com les ferides del martiri, que l'artista evitava representar. Les composicions són atapeïdes, amb una distribució forçada, i els fons neutres no són habituals en la seva obra.
