Pi de sant Martí
Calldetenes

    Osona
    Entorn rural de Calldetenes (08506 Calldetenes)
    Emplaçament
    Crta. BV5202, km.0,5 a la dreta en direcció Sant Julià, a tocar de l'església de Sant Martí

    Coordenades:

    41.92761
    2.30762
    442594
    4641971
    Número de fitxa
    08037 - 74
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries Aj.Calldetenes. Núm.5.16
    Accés
    Fàcil
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Vic. c/Santa Maria, 1 (08500 Vic)
    Autoria de la fitxa
    Raquel valdenebro Manrique

    Malgrat que aquest espècimen apareix al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament de Calldetenes com a Pi de Sant Martí, es tracta en realitat d'un Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara). Es troba ubicat al N-E de l'església de Sant Martí de Riudeperes, a tocar de l'església, al marge de la carretera BV 5202. Es tracta d'un arbre de la família de les pinàcies, originari del sud i l'oest de l'Himàlaia, on viu entre els 1000 i els 2800 metres. El seu nom deriva del grec kedros i fa referència al seu aroma. Deodara deriva del sànscrit, i significa arbre dels déus. Es tracta d'un arbre perennifoli i resinós de creixement ràpid i capçada cònica i ampla, amb l'extrem superior inclinat a partir de certa edat. Pot arribar a superar els 40 m d'alçada. El tronc acostuma a ser recte i les branques, a mesura que envelleixen, tendeixen a inclinar-se cap avall i a fer-se horitzontals. L'escorça és llisa i grisa de jove. Quan l'arbre envelleix s'esquerda en escames irregulars i s'enfosqueix. Les fulles són aciculars, flexibles, de color verd platejat i llargues. Les flors són unisexuals i en un mateix arbre n'hi ha de masculines i femenines. Les femenines es troben reunides en cons de color verd que recorden una pinya en miniatura i les masculines són de cons allargats de color groguenc quan són madurs. Floreixen a la tardor. Les llavors tenen forma triangular, són comestibles i presenten una gran ala. Es troben dins de pinyes erectes i ovoides que es desfan quan són madures, entre el segon hivern i la segona primavera de la seva existència. L'arbre es propaga per llavors, i artificialment per empelts. La seva fusta és molt duradora i desprèn un aroma agradable. Viu en indrets de sòl profund i humit. Suporta bé el fred.

    Aquesta espècie va ser introduïda a Europa com a arbre ornamental a principis del segle XX. Una fotografia existent de l'any 1923 de l'església de Sant Martí mostra com aquest arbre no hi era, encara, al lloc que ocupa actualment. Cal pensar, doncs, que fou plantat amb posterioritat a aquesta data. AA.DD (1995: 36)

    AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.