Desmai de grans proporcions situat a la riba del torrent de Sant Martí, a tocar de la casa del molí del Pujol. Es tracta d'un salze en la seva varietat de desmai (Salix babylonica), de la família de les saliàcies. El nom de salix és el nom llatí de salze. Babylonica fa referència a una falsa procedència de Babylonia. En realitat, es tracta d'un arbre de ribera originari d'Àsia Central que va ser introduït a Europa a mitjans del segle XVIII. Es tracta d'un arbre caducifoli de creixement ràpid que rarament supera els 15 m d'alçada. La capçada és densa i té forma hemisfèrica i port pèndul. El tronc és gruixut i sinuós i les branques estan corbades cap avall. Les branques joves són primes i flexibles i penjants, de tal manera que a vegades arriben a tocar a terra. L'escorça és lluent i de color marró vermellós o groguenc (quan és vella és de color marró fosc), amb solcs longitudinals. Les fulles són simples i estan en disposició esparsa. El seu limbe és molt longitudinal i mesura entre 8 i 15 cm de llarg, és estretament lanceolat i acabat en punta molt aguda, i té el marge finament serrat. És de color verd clar a l'anvers i verd grisenc al revers. La nervació és molt aparent. Les flors no tenen pètals ni sèpals, i es disposen en inflorescències laterals, cilíndriques i corbades. La floració es produeix de març a maig, justament amb la brotada de les fulles. Els fruits són càpsules còniques que estan agrupades formant espigues. De maig a juny maduren, alliberant llavors minúscules que són transportades pel vent. La propagació es fa de forma natural, i ocasionalment a partir de tiges. Artificialment, es pot fer a partir d'esqueixos. Necessita sòls humits i acostuma a créixer a les riberes dels torrents i rius. Viu perfectament en terrenys inundats.
