Es tracta de la versió local, de l'Esquirol i Cantonigròs, de la cançó tradicional catalana. Sembla que era habitual per Carnestoltes, i a les celebracions a les cases de pagès. La lletra esmenta diferents parts del cos, que s'han d'anar tocant mentre es canta; és tal i com segueix:
Li'n toco el peu
i a la Margarideta.
Peu polidor,
cama llargueta,
peu polidor
lairum, lairó.
Li'n toco el jonoi
i a la Margarideta.
Jonoi rodanxó,
cama llargueta,
peu polidor,
lairum, lairó.
Li'n toco la cuixa...
Li'n toco la castanya...
Li'n toco la panxa...
Li'n toco les tetes...
Li'n toco el coll
i a la Margarideta.
Coll de tortuga,
tetes bufetes,
ventre de cabra,
figa peluda,
cuixa marduixa,
jonoi rodanxó,
cama llargueta,
peu polidor,
lairum laireta,
peu polidor,
lairum lairó.
