Pallissa del Lluc
Calaf
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es troba ubicada a 300 metres aproximament al nord-est de la Masia Cortadelles. Es troba envoltada de camps de conreu.
El formen dues petites construccions que es recolzen en el pendent del terreny, i que genera dues alçades diferents. El cos principal, té dues plantes, amb els murs fets amb carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. Té la coberta a una vessant ( sud) amb teula àrab.
L'accés a la planta baixa el trobem a la planta baixa, i presenta una senzilla entrada amb llinda de fusta, i arc de descàrrega. A la planta superior, hi ha dues finestres senzilles, una de les quals es troba tapiada actualment. La façana est, té l'altre cos adossat a la planta baixa, i no presenta obertures a la planta superior. La façana oest, presenta una obertura senzilla a la planta superior. La façana nord, que es recolza sobre el terreny, té un accés a la planta superior. Cal destacar-hi que per reforçar l'estabilitat de l'edifici s'hi van afegir dos contraforts.
L'edifici adossat al mur est, és d'una sola planta, amb coberta a una vessant, fet amb petits carreus irregulars de pedra. Té l'entrada a la façana sud, i aquesta destaca per una gran llinda de pedra amb la data gravada de 1885 dins d'un medalló.
Cal destacar dels dos edificis, que conserva encara al seu interior elements com la menjadora o l'abeurador.
Història
La pallissa és un tipus de construcció lligada completament a l'ús agrícola dels conreus de cereals típics de les terres de secà com ho són les de la Segarra o Alta Segarra. En la majoria de pobles d'aquesta comarca històrica hi ha pallisses, alguns cops amb concentracions en un indret determinat que acaba anomenant-se "les Pallisses" o "les Eres" per la relació tan estreta d'unes amb les altres. Els llocs on es troben agrupades diverses pallisses solen ser indrets alts( com seria el cas d'aquesta a 700 metres d'altitud), al voltant dels pobles i ventejats per facilitar la tasca de ventar a les eres.
Aquesta edificació era destinada a emmagatzemar la palla del blat, ordi o altres cereals que després havia de servir per alimentar el bestiar domèstic durant tot l'any.
Bibliografia
MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.
