Ferrera Calaf

Anoia
Ferrera. s/n. 08280 Calaf.
S'hi arriba per un camí que neix de la BV-1001 abans del km 2 o des del camí de Sant Sebastià.
761

Coordenades:

41.71653
1.49109
374481
4619404
08031-114
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
Modern
XIV-XVII
Dolent
Tot i que encara es conserven gran part del conjunt, aquest es troba pràcticament en ruïna.
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Defensa
BCIN, Monument Històric. R-I-51-5220
IPA: 652
Difícil
Sense ús
Privada
08031A00700061
Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme

Situat al cim d'un turó des d'on es veu una gran extensió de territori es troba aquest edifici que havia estat casa forta, i posteriorment una de les masies importants de la zona. Presenta alguns elements arquitectònics d'interès. Es troba en un estat de conservació deficient. Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal està situada a la part més alta del turó, i es troba en un estat de conservació deficient, i amenaça en enderrocar-se en els pròxims anys. De planta rectangular, consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra en filades horitzontals. La coberta que pràcticament no es conserva, era a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orientava a l'oest, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals de pedra, llinda de fusta, i un arc de descàrrega. Les finestres que trobem repartides per aquesta façana, són de diferents tipologies, algunes amb llinda de fusta i brancals i ampit de pedra, altres amb brancals i llinda de pedra, sense ampit. Tot fa indicar que possiblement algunes d'aquestes finestres anteriorment tinguessin un regust gòtic, i que fossin desmuntades per algun motiu, restant actualment les existents. La façana nord, destaca per un gran contrafort, que apuntalava l'edifici en el pendent del terreny, i per la pèrdua d'una gran part de la façana, ja que es va esfondrar. A la part superior, encara es conserva una finestra amb brancals, llinda i ampit de pedra. La façana oest, té un senzill accés a la planta baixa, amb llinda de fusta. Destaca l'estructura semicircular d'un forn que sobresurt de la façana, i d'un cos rectangular, que podria correspondre pel tipus de carreus emprat, a una antiga torre o construcció anterior a l'existent. Just davant de l'entrada, hi trobem una cisterna, on a l'interior hi podem trobar les parets folrades amb rajola ceràmica. La façana sud, presenta diferents finestres senzilles repartides per la façana, i restes de petites edificacions a la planta baixa. A l'interior de l'edifici, cal destacar-hi el forn que en origen estava cobert per una volta de canó apuntada. A l'entorn hi podem observar diferents construccions en ruïnes amb funcions vinculades la ramaderia i la ramaderia.

El lloc és citat el 1015 quan el bisbe Borrell de Vic va confiar el levita Guillem de Mediona, el territori de Calaf perque el repoblés amb els seus tres puigs o llocs fortificats de Calaf, Calafell i Ferrera. Més tard estigué sota domini de la casa vescomtal de Cardona, que va donar part del seu territori a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Consta com a puig i lloc fortificat fins a finals del s. XV. Del s. XVI en davant fou habitat per una família cognominada Sala o els Sala de Ferrera.

AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.