Orgue de Sant Pere Berga

    Berguedà
    Nucli urbà
    Església parroquial de Santa Eulàlia, plaça de Sant Pere.

    Coordenades:

    42.10524
    1.84707
    404674
    4662104
    08022-122
    Patrimoni moble
    Objecte
    Contemporani
    Romàntic
    XIX
    1897
    Francesco Teppati
    Bo
    Física
    Restringit
    Religiós
    Privada accessible
    Parròquia de Santa Eulàlia de Berga, carrer Castellar del Riu 1
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    Es tracta d'un orgue típicament romàntic. Disposa d'un total de 20 registres per als 2 teclats manuals de 4 1/2 octaves i d'un pedaler acoblat a l'orgue major. De la seva sòbria però elegant façana en destaca per damunt de tot la trompeteria, que presenta la particularitat de tenir els tubs doblegats cap en fora i disposats en forma de ventall.

    L'orgue de Berga és dels pocs orgues romàntics conservats a Catalunya, ja que la major part foren destruïts durant la Guerra Civil del 1936-1939.

    L'orgue actual va substituir l'antic orgue barroc, fabricat per Jaume Guilla entre 1691 i 1692, que s'havia cremat el 27 de març del 1873 durant la Tercera Guerra Carlina. El nou orgue fou construït pel mestre orguener torinès Francesco Teppati a iniciativa de l'aleshores ecònom de la parròquia de Berga, mossèn Sebastià Ibáñez i Calvet. Construït al llarg del 1896, fou acabat i inaugurat el 13 de març del 1897 i va costar 30.000 pessetes. El concert inaugural va anar a càrrec del senyor Antoni de Bargalló, organista de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. L'any 1970 foren realitzades algunes reformes que no afectaren l'estructura de l'instrument: canvi de la tuberia de plom malmesa per una altra de plàstic, substitució de la manxa d'aire per un ventilador elèctric, canvi de la tracció mecànica manual per l'elèctrica i ampliació del pedaler de 25 a 30 notes (sense dotar-lo, però, de joc propi). Entre 1988 i 1989 fou restaurat íntegrament pel mestre Gerhard Grenzing, qui va ampliar-lo amb un joc propi de contres de 16' per al pedaler,completant així l'instrument tal i com Teppati l'havia previst. D'ençà de la seva construcció n'han estat organistes titulars mossèn Joan Reig i Moreta (1897-1906), mossèn Ramon Pujol (1906-1909), mossèn Miquel Mas i Boixader (1909-1954), mossèn Josep Armengou i Feliu (1954-1976) i Marià Miró i Alsina (1976-1998).

    MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 265-266. ÀNÒNIM: "L'orgue de Sant Pere", L'Erol, 21, tardor 1987, pàg. 5. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: "L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa", L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44.