Oratori de la Mare de Déu de Coaner

Sant Mateu de Bages

Segons una llegenda, recollida per P. Camós a "Jardín de Maria plantada en el Principado de Cataluña" quan descriu la Mare de Déu de Coaner, en aquest indret hi va haver la troballa de la imatge de Maria (ANÒNIM, 1913). El relat, molt similar a d'altres del mateix estil, també es recull en els goigs i diu que a de la riera de Coaner hi havia un bou. Un pastor va notar que s'amagava entre unes rames properes i hi va comparèixer. Va quedar molt admirat de trobar en aquell lloc una sagrada imatge de la Verge, amb les branques que li formaven una mena de pabelló. Comunicada la notícia al rector anaren molts dels felegresos a buscar la Mare de Déu i la van col·locar a l'església parroquial, però va desaparèixer molt aviat i tornà a situar-se al punt on l'havien trobada, justament on després es construí l'oratori com a recordança, mentre que la imatge es custodià al santuari que s'aixecà al cim del turó.
L'obra de l'oratori es construí arran d'una visitat pastoral fet el 5 de setembre de 1645. Així ho recull el rector Salvador Antoni Joan en un document notarial de l'arxiu parroquial de febrer del mateix any, en el qual s'ordena la construcció de l'oratori. El mestre encarregat de l'obra fou Pere de Cardona; possiblement el mateix que tres anys després va construir el santuari al cim del turó. L'onze de desembre van començar les obres de l'oratori. El El preu foren 12 lliures (COMAS, 2012).